02 de Maig del 2009

La tertúlia de Neus Bonet (2)

Si Catalunya Ràdio ha perdut el lideratge és perquè l'ha perdut en totes les franges horàries -matí, migdia, tarda i nit- la qual cosa, en ràdio, equival a una catàstrofe. El cas de Joan Barril, per exemple, és ben curiós. Barril és un gran periodista escrit, però no un home de ràdio.

Si li van fer un forat a l'emissora -a costa del desaprofitat Gaspar Hernández, que ara s'ho passa pipa escrivint llibres- és no només perquè és un dels nostres, sinó també perquè el van fer fora de ComRàdio. Resultat: Barril està per darrera fins i tot del polèmic César Vidal. Només confio que almenys no cobri el que cobrava a la Com.

Però el cas més curiós és el de Neus Bonet. Neus Bonet ha passat de fer de cap de programes a presentadora estrella; una cosa, per...

Continuar llegint...

26 d'Abril del 2009

La culpa és d'Oleguer Sarsanedas (1)

Val a dir que la davallada de Catalunya Ràdio va començar amb Montserrat Minobis. Minobis estava obsessionada amb la quota femenina, però va ser la màxima responsable que dos il·lustres professionals de la casa, Jordi Basté i Toni Clapés, se n'anessin a Rac-1. Entre ambdós sumen ara 482.00 oients a Rac-1 als que caldria afegir els 158.000 de Toni Soler.

Vistos els resultats, no és estrany que ara ningú se'n faci càrrec. Jordi Mercader, al seu llibre "Mil dies amb PM" (La Magrana) exonera Pasqual Maragall i desvia la responsabilitat del seu fitxatge cap a Joan Majó "de forma sorprenent per a la humanitat en general i la professió periodística catalana en particular". Fins i tot assegura "no va provocar cap mena d'entusiasme" a Palau (pàg. 76).

Però Oleguer Sarsanedas només ha fet que empitjorar les coses i...

Continuar llegint...

24 d'Abril del 2009

"Patrícia Conde, en calces" (i 3)

Comentari a banda d'aquesta minisèrie de tres articles mereix l'actitud del director d'"una mena de pàgina de gent bastant estúpida" (la definició és de Salvador Sostres). No els cito pel nom perquè l'última vegada que ho vam fer ens van amenaçar amb "actuacions legals". Sens dubte, un cas insòlit. No sé pas si del periodisme o de la psiquiatria. De desagraïts el món n'està ple.

Em quedo amb el flaix que aquell dia la notícia més llegida era "Patrícia Conde, en calces" la qual cosa demostra, sens dubte, un periodisme de qualitat. Fins i tot malgrat que els diaris hagin d'incloure cada vegada més informació light o rosa per a atreure o mantenir...

Continuar llegint...

21 d'Abril del 2009

Salvador Sostres, el malaguanyat (2)

Em sap greu el darrer estirabot de Salvador Sostres perquè tenia moltes esperances dipositades en ell. Sempre he pensat que hauria de deixar de dir disbarats i dedicar-se a la literatura. He arribat a dir públicament que podria ser "el nostre Marcel Proust". Ho escric entre cometes perquè en Juan Carlos Girauta n'és testimoni.

Potser en un excés d'optimisme he pensat que Proust i Sostres, salvant totes les distàncies, tenen vides paral·leles. Ara no cal entrar en detalls biogràfics. L'escriptor francès (1871-1922), segons la biografia canònica de Painter (1), no va començar a esciure À la Recherche fins als 38 anys (2). Fins llavors havia viscut sempre del cuento. La seva única feina coneguda va ser quatre mesos a la Biblioteca Mazarine (3). I encara.

Encara no he aconseguit...

Continuar llegint...

18 d'Abril del 2009

Les putes de CiU (1)

Sospito que Salvador Sostres encara no ha paït que l'haguéssim fet fora ara fa quatre anys de l'e-notícies. Sens dubte una de les decisions més encertades des que sóc director d'aquest diari. Li devia doldre tant que el primer que va intentar va ser tornar amb l'excusa que era el 28 de desembre i ho podíem colar com una innocentada.

D'ença d'aleshores li dura el ressentiment. I això que va ser el 2004. Com passa el temps. En no sé quin dels seus llibres citava tot els mitjans per als quals ha passat llevat del nostre. He perdut també el compte de tots els llocs d'on l'han fet fora i de la llista de damnificats -Antonio Franco, Joan Barril, Màrius Carol, Gemma Nierga, Alfonso Arús, etc., etc.- perquè n'hi ha per a omplir un monument a la catalana com el Vietnam Veterans Memorial de Washington.

Recordo que el primer que va fer amb el canvi de propietat de l'Avui...

Continuar llegint...

16 d'Abril del 2009

La política, segons Joan Tardà

Dies enrere llegia el pròleg de Carod al llibre del Cinto Ros Hombravella (1) que proposa "l'independentisme d'anàlisi i rigor" enfront el "d'agitació i propaganda" i em va venir al cap -a més d'algunes actuacions del propi vicepresident com la de la llança- el diputat d'Esquerra a Madrid Joan Tardà. Tardà (Cornellà, 1953) s'ha caracteritzat per tenir una peculiar concepció de la política al llarg de la seva tajectòria parlamentària. Concepció que no ha aconseguit moderar ni el seny -comprovat científicament- de Joan Ridao.

L'última ha estat anunciar una demanda al Tribunal de Drets Humans d'Estrasburg contra Espanya per la opacitat del Govern socisalista en contestar preguntes sobre la Casa Reial. No pas perquè el diputat no tingui raó, però equiparar la manca de transparència sobre el Rei a la vulneració de...

Continuar llegint...

14 d'Abril del 2009

El problema és Guardans

A mitjans dels anys 90, CiU i el PP es disputaven l'herència política de Francesc Cambó: Ignasi Guardans va fitxar per Convergència i el seu germà Pau és va incorporar al Ministeri d'Indústria, amb Josep Piqué al capdavant, com a director general. Era l'època en què José María Aznar parlava català en la intimitat i fins i tot enarborava una bandera catalana al míting final del PP per a les generals celebrat al Palau d'Esports de Barcelona. Pels que ho dubten, hi ha un document fotogràfic del moment.

El seu germà Pau va deixar el ministeri el 1998 i, des de llavors, va fer una carrera professional amb èxit en el sector hoteler. En canvi, el nou director de l'Institut de Cinematografia i de les Arts Audiovisuals ha viscut gairebé dotze anys de la cosa pública. Fins i tot el seu currículum oficial -que encara es pot consultar a la ...

Continuar llegint...

10 d'Abril del 2009

No al català a Europa

Malgrat el risc que corro de ser acusat de botifler, estic d'acord amb el que deia la cap de llista del PSC a Europa, Maria Badia, als micròfons de Catalunya Ràdio el passat dia 4: hauríem "suprimir la idea de llengües oficials" i convertir definitivament l'anglès en la "llengua vehicular" de la Unió Europea. Fins i tot encara que francesos i alemanys no s'ho mereixin i, per descomptat, els anglesos hagin fet pocs mèrits atesa la seva tradicional tebior europeista.

Però una Unió Europea amb 23 llengües oficials és un disbarat. El Parlament Europeu necessita un exèrcit de 700 traductors i 430 intèrprets, el qual arriba a 2.500 en les grans ocasions. Només en les sessions plenàries poden treballar-hi de 800 a 1000 perquè cal fer traducció simultània de cada intervenció a les altres 22 llengües oficials. A això...

Continuar llegint...

06 d'Abril del 2009

Catalunya, destruïda per un terratrèmol

Tot sovint penso que els catalans som com els akuntsu, els kanoê, els pripikjura o els korubo; tribus de l'Amazònia en perill d'extinció (1). O com els habitants de les Maldives, les illes de l'Índic que poden desaparèixer amb el canvi climàtic i que busquen terra ferma (2). La desaparició dels catalans -com tants pobles que han desaparegut al llarg de la història: dels cartaginesos als asteques- no sé si vindrà per una catàstrofe natural o artificial.

La veritat és que amb dues centrals nuclears que fan figa i al límit de la seva vida operativa tenim més possibilitats de ser víctimes d'una tragèdia nuclear. Ascó o Vandellòs poden esdevenir tard o d'hora una mena de Txernobyl a la catalana (3). Amb la inestimable col·laboració de les dues empreses propietàries...

Continuar llegint...

05 d'Abril del 2009

Saura, un cas més obert que mai

Malgrat els esforços del diputat del PSC David Pérez, que va declarar que era un "cas tancat", l'actuació dels Mossos dels passats 18 i 19 de març encara és un "cas obert". Saura s'ha defensat al Parlament amb aquella dita segons la qual la millor defensa es un bon atac, però no n'hem tret l'entrellat del que va passar aquells dos fatídics dies. Malament rai si a aquestes alçades -sis anys després- el conseller d'Interior ha de recórrer a la guerra d'Iraq per a tapar els seus errors al capdavant d'Interior.

En la seva entrevista a El Periódico d'aquest diumenge encara tirava més amunt perquè es queixava de TV3. Fins i tot el Departament d'Interior s'ha afanyat a demanar un informe al CAC sobre les imatges emeses pels Telenotícies. Decisió que crec que no havia passat mai fins ara en els deu anys llargs d'existència del Consell de...

Continuar llegint...