26 d'Agost del 2009

El català de Guardans

El català dels mitjans de comunicació -especialment el dels mitjans de la CCMA- no pot ser com el català del carrer. Els mitjans públics han de ser capdavanters en la defensa d'un català de qualitat. Si no hagués estat per TV3 i per Catalunya Ràdio encara ara estaríem parlant segurament de bocadillu, habitual en el tardofranquisme, en comptes d'entrepà.

Però el català mediàtic continua farcit de barbarismes: les deu i mitja enfront dos quarts d'onze, menys mal per encara sort o tenir que en comptes d'haver de, entre molts d'altres exemples. El passat mes de juliol ja es va donar la circumstància que la presidenta del PP de Catalunya -fins i tot la presidenta del PP de Catalunya podríem dir en aquest cas- va corregir una periodista de TV3 -una excel·lent professional, d'altra banda- que va emprar "caceria" en comptes de...

Continuar llegint...

15 d'Agost del 2009

Quan l'Ebre era vida

Hi ha dues maneres d'acostar-se a l'Ebre: pe la via literària -Jesús Moncada, Bladé i Desumvila, Sebastià Juan Arbó, etc- o per la via acadèmica i llegir "Vivències ebrenques", la tesi doctoral que acaba de publicar Montserrat Boquera Margalef (L'Hospitalet de l'Infant, 1972) a Onada Edicions perquè darrera d'un gran escriptor hi ha sempre un gran editor.

Que consti que no tinc el gust de conèixer l'autora, però ha fet la tesi doctoral com cal fer una tesi doctoral d'aquesta mena: rastrejant minuciosament la premsa de l'època -dedueixo que gairebé amb vocació de rata de biblioteca atès l'elevat nombre de cites- i entrevistant in situ més d'una cinquantena de persones que aporten el seu testimoni sobre una època que ja no tornarà.

Per això ofereix una...

Continuar llegint...

11 d'Agost del 2009

Una societat civil de pa sucat amb oli

Encara recordo com Aznar  -i la resta de polítics- es rifava fer-se una foto amb Fèlix Millet al Palau de la Música. Ara és un empestat al que han fet fora de tot arreu i les administracions han pres el control de l'entitat. Això de la societat civil, si ha existit mai, fa figa.

Un dels mites de la Catalunya contemporània és, en efecte, la fortalesa de la societat civil, però sempre són els mateixos: l'esmentat Fèlix Millet portava més de trenta anys al capdavant del Palau -amb la taca de Renta Catalana inclosa-, tot un rècord al que no es va atrevir ni Jordi Pujol.

Josep Maria Alvárez porta sis mandats -ho poso també amb números per si hi ha cap dubte: 6- al front de la UGT, sindicat al que s'hi ha dedicat gairebé tota la seva vida professional llevat del seu pas per la Maquinista. Joan Coscubiela va ser líder de CCOO des del...

Continuar llegint...

02 d'Agost del 2009

Saura s'amaga darrera els bombers

Penso francament que la mort de cinc bombers a l'incendi d'Horta de Sant Joan va ser fruït de la fatalitat. Em crec fil per randa el que va dir el conseller d'Interior, Joan Saura, en la seva compareixença parlamentària de dimarts passat, que "la revifada inesperada, brutal, abassegadora del foc produïda pel fort vent" va provocar la desgràcia.

Tanmateix, la tragèdia d'Horta de Sant Joan em recorda una mica la de Sant Boi en la que van morir quatre nens el passat 24 de gener. També en aquest cas va haver-hi una ventada excpecional, però de mica en mica s'ha anat sabent que no tot era com diu l'Ajuntament: "Túnel defectuoso" (La Vanguardia, 2 de maig), "Els arquitectes afirmen que el pavelló de Sant Boi tenia errors constructius (Avui, també del 2 de maig) i "Las vigas del túnel de Sant Boi no tenían anclaje, según la acusación" (El...

Continuar llegint...

28 de Juliol del 2009

La generació perduda

Dilluns a primera hora em vaig trobar per casualitat el periodista Francesc Arroyo, segurament el que més hi entén d'infraestructures en aquest país. A peu dret; en plena Plaça Catalunya, sota un sol de justícia; vam parlar del futur de la professió. A El País han prejubilat els companys Enric Company i Ferran Sales, entre d'altres.

En el cas d'Enric Company, que durant molts anys ha fet informació política, els lectors han sortit guanyant perquè s'ha destapat com un articulista esmolat i punyent. Encara recordo l'article que va escriure (1) sobre els desgavells urbanístics a la costa comparables als que feia Franco.

Ferran Sales va ser un dels millors periodistes de tribunals de Barcelona a la dècada dels 80 fins que va marxar...

Continuar llegint...

19 de Juliol del 2009

Qui va matar Divina Esteve?

Encara me'n recordo de les esqueles a La Vanguardia. L'aleshores delegada del Departament d'Indústria a Lleida va morir el 14 de juny del 2002, juntament amb set persones més, quan es va estimbar l'helicòpter en el que inspeccionaven les línies elèctriques de Fecsa-Endesa a la Pobla de Segur.

Havia fet carrera dins de Convergència: a més del seu càrrec oficial, era llicenciada en dret, professora de la Universitat de Lleida, membre de la direcció nacional i de la Federació de Lleida. També consellera nacional. A l'enterrament, hi va anar el presdient de la Generalitat, Jordi Pujol; l'aleshores conseller en cap, Artur Mas, i cinc consellers (Carme Laura Gil, Irene Rigau, Francesc Homs, Antoni Subirà i Josep Grau) a més del líder d'Unió , Josep Antoni Duran Lleida, entre d'altres.

A tall de...

Continuar llegint...

12 de Juliol del 2009

El suïcidi de la PDD

Ara que Casilda Güell ha publicat recenment un llibre sobre "L'eterna desunió dels catalans. L'oposició catalanista a Franco (1939-1959)(Editorial Base), la doctora en història per la London School of Economics (LSE) podria dedicar-se també a estudiar el suïcidi de la Plataforma pel Dret a Decidir (PDD), només comparable al que està fent Esquerra arran de les seves últimes decisions.

La PDD esta malbarant el prestigi guanyat a pols amb la manifestació de l'1 de desembre del 2007 quan va omplir els carrers de Barcelona. Entre els assistents hi havia manifestants tan poc inclinats a manifestar-se com quatre expresidents: Pasqual Maragall, Jordi Pujol, Heribert Barrera o Joan Rigol. No cal dir que l'acte va ser un èxit encara que al PSC li va entrar per una orella i li va sortir per l'altra perquè després va obtenir els millors resultats electorals de la seva història en unes...

Continuar llegint...

05 de Juliol del 2009

El Trias Fargas de Jordi Amat

Cal agrair a Jordi Amat que -malgrat el vist-i-plau de la família i el premi Gaziel- hagi escrit una biografia en comptes d'una hagiografia. L'autor, en efecte, retrata Ramon Trias Fargas (1922-1989) sense estalviar-se els adjectius: "triomfador i vehement, elitista, ambiciós i sarcàstic, furibund, menejasecretàries i a vegades fins i tot colèric" (pàg 167), el descriu propens a "fanfarronejar" (pàg. 310) o admet la seva imatge "elitista i distant" (354).

Tampoc amaga el seu "declivi polític" (pàg. 357) ni els seus errors -com quan uns alumnes van detectar un error el seu 'La balanza de pagos interior' indigne d'un catedràtic (pàg.165). Segurament l'encerta també quan parla d'"estel solitari" (310) tot i que potser Trias era més un llop estepari -a l'estil de Herman Hesse- que un estel solitari. L'autor també deixa entreveure,...

Continuar llegint...

02 de Juliol del 2009

El tripartit subvenciona l'Opus

En tota la polèmica per la Llei d'Educació de Catalunya qui té més raó que un sant és Iniciativa encara que sigui un partit laic. Com pot ser que un govern autoanomenat d'esquerres aprovi una llei que permet subvencionar escoles religioses que separen nens i nenes per raons de sexe?.

A l'hora de la veritat, CiU sempre s'ha mostrat a favor dels sectors religiosos més conservadors: la Universitat Internacional de Catalunya, en mans de l'Opus, i l'Abat Oliba, dels propagandistes, van ser aprovades amb Jordi Pujol de president. En aquest darrer cas gairebé in extremis i amb les pressions de Miró i Ardèvol o Marta Ferrusola, fins i tot Miquel Roca i l'exconseller Francesc Homs. Ara els hi han tornat el favor a CiU, crec que han fet fora els darrers catalanistes que quedaven al centre.

Cal reconèixer, en tot cas, que Ernest Maragall ha volgut agafar el toro per les banyes i almenys...

Continuar llegint...

29 de Juny del 2009

El petroli de Repsol

Encara no entenc el rebombori per la decisió de Repsol de reactivar dos antics pous petrolífers de la desembocadura de l'Ebre si no és perquè han començat les vacances escolars i els diaris comencen a anar fluixos de notícies. No pas perquè la notícia no sigui important, -a e-notícies ens en vam fer ressò immediatament el passat dia 23- sinó perquè en honor a la veritat la va esbombar Catalunya Ràdio dimarts passat. Sí, sí: dimarts passat.

Si La Vanguardia va obrir aquest diumenge la seva edició i la seva secció d'economia amb una notícia que se sabia des de dimarts passat només vol dir que el gabinet de comunicació de Repsol funciona com una seda a l'hora de vendre els temes o que a La Vanguardia hi ha alguna cosa que no rutlla....

Continuar llegint...