05 de Juliol del 2009

El Trias Fargas de Jordi Amat

Cal agrair a Jordi Amat que -malgrat el vist-i-plau de la família i el premi Gaziel- hagi escrit una biografia en comptes d'una hagiografia. L'autor, en efecte, retrata Ramon Trias Fargas (1922-1989) sense estalviar-se els adjectius: "triomfador i vehement, elitista, ambiciós i sarcàstic, furibund, menejasecretàries i a vegades fins i tot colèric" (pàg 167), el descriu propens a "fanfarronejar" (pàg. 310) o admet la seva imatge "elitista i distant" (354).

Tampoc amaga el seu "declivi polític" (pàg. 357) ni els seus errors -com quan uns alumnes van detectar un error el seu 'La balanza de pagos interior' indigne d'un catedràtic (pàg.165). Segurament l'encerta també quan parla d'"estel solitari" (310) tot i que potser Trias era més un llop estepari -a l'estil de Herman Hesse- que un estel solitari. L'autor també deixa entreveure,...

Continuar llegint...

02 de Juliol del 2009

El tripartit subvenciona l'Opus

En tota la polèmica per la Llei d'Educació de Catalunya qui té més raó que un sant és Iniciativa encara que sigui un partit laic. Com pot ser que un govern autoanomenat d'esquerres aprovi una llei que permet subvencionar escoles religioses que separen nens i nenes per raons de sexe?.

A l'hora de la veritat, CiU sempre s'ha mostrat a favor dels sectors religiosos més conservadors: la Universitat Internacional de Catalunya, en mans de l'Opus, i l'Abat Oliba, dels propagandistes, van ser aprovades amb Jordi Pujol de president. En aquest darrer cas gairebé in extremis i amb les pressions de Miró i Ardèvol o Marta Ferrusola, fins i tot Miquel Roca i l'exconseller Francesc Homs. Ara els hi han tornat el favor a CiU, crec que han fet fora els darrers catalanistes que quedaven al centre.

Cal reconèixer, en tot cas, que Ernest Maragall ha volgut agafar el toro per les banyes i almenys...

Continuar llegint...

29 de Juny del 2009

El petroli de Repsol

Encara no entenc el rebombori per la decisió de Repsol de reactivar dos antics pous petrolífers de la desembocadura de l'Ebre si no és perquè han començat les vacances escolars i els diaris comencen a anar fluixos de notícies. No pas perquè la notícia no sigui important, -a e-notícies ens en vam fer ressò immediatament el passat dia 23- sinó perquè en honor a la veritat la va esbombar Catalunya Ràdio dimarts passat. Sí, sí: dimarts passat.

Si La Vanguardia va obrir aquest diumenge la seva edició i la seva secció d'economia amb una notícia que se sabia des de dimarts passat només vol dir que el gabinet de comunicació de Repsol funciona com una seda a l'hora de vendre els temes o que a La Vanguardia hi ha alguna cosa que no rutlla....

Continuar llegint...

21 de Juny del 2009

A Maria Favà, amb respecte professional

Només ens coneixem per mail, però tinc un enorme respecte per Maria Favà, la periodista del diari Avui que és, sens dubte, la millor periodista d'informació local de Barcelona. Els periodistes tenim un tic professional que és veure qui signa la informació quan és una notícia interessant o una exclusiva. N'hi ha que fins i tot tenim la mania de retallar els diaris i jo conservo alguna de les seves millors peces com la del 5 de juny de l'any (1) passat quan va denunciar el polèmic pla per obrir un hotel de luxe al costat del Palau de la Música.

"Tota l'operació s'ha portat amb un gran hermetisme per part de l'Ajuntament de Barcelona -denunciava-. Un hermetisme tan eficaç que fins fa uns dies tant el districte de Ciutat Vella com el consorci Foment de Ciutat Vella negaven que existís cap projecte que afectés als voltants del Palau, que estan protegits perquè...

Continuar llegint...

14 de Juny del 2009

Jo també trobaré a faltar Jordi Juan

Coincideixo fil per randa amb el que deia Manuel Trallero -ara que es mira La Vanguardia des de fora- en la seva entrada del passat 5 de maig: la marxa del fins ara director adjunt, Jordi Juan, a Spanair "es una verdadera cabronada" perquè, certament, "con Jordi se va no sólo un periodista, un grandísimo periodista".

Era com un ritual: dilluns, a La Vanguardia, tocava l'article del Jordi Juan i, els dissabtes, el del Gregorio Morán. De vegades no m'esperava a l'edició en paper i el llegia per internet a primera hora del matí per si m'havia picat alguna perla sobre Joan Saura cosa que, malauradament, passava sovint. La Pilar Rahola o el Quim Monzó també, però aquests no cal anar-los a buscar perquè te'ls trobes: escriuen més dies a la...

Continuar llegint...

06 de Juny del 2009

L'escandalós silenci de Rafael Ribó

El Síndic de Greuges, Rafael Ribó, tocava el crostó dijous passat al Departament d'Acció Social i Ciutadania per la saturació dels centres d'atenció a la infància. Com en el cas de l'Alba o l'expulsió de menors subsaharians, posava novament el dit a la llaga sobre el mal funcionament de les nostres Administracions.

Però de vegades dóna la sensació que, amb Rafael Ribó, només reben les conselleries d'Esquerra independentment de si s'ho mereixen o no. En les manifestacions anti Bolonya del passat mes d'abril va mantenir, per exemple, un silenci sospitós malgrat totes les evidències d'abús policial. I aixo que, per llei, pot actuar d'ofici. Per exemple, sí que ha actuat d'ofici en temes aparentment més inofensius com el ...

Continuar llegint...

02 de Juny del 2009

Diumenge vinent m'abstindré

Em sap molt de greu, però diumenge vinent m'abstindré. No ho havia fet mai fins ara. En els moments de més desànim amb la nostra classe política -ara en diuen desafecció- havia optat pel vot en blanc. Però certament, com deia Pilar Rahola dissabte passat a La Vanguardia, ens prenen per imbècils. En aquesta decisió profundament meditada hi influeixen un cúmul de factors: la campanya de la por, el nivell dels candidats, la inutilitat del Parlament Europeu o fins i tot els els blocs electorals, que confonen informació amb propaganda.

D'entrada, diguin el que diguin, el Parlament Europeu no és equiparable a qualsevol altra parlament europeu. A la Unió Europea qui talla el bacallà encara són els...

Continuar llegint...

29 de Maig del 2009

El Lenin del Bages

Encara recordo els temps gloriosos en els que l'actual megaconseller d'Universitats, Innovació i Empresa, Josep Huguet, era conegut amb el renom del Lenin del Bages pels passadissos del Parlament. Si ho recordo és perquè ell mateix havia utilitzat l'expressió quan era un simple diputat de l'oposició -des de llavors ha progressat- i CiU era al Govern. En sóc testimoni personal que no se n'amagava.

Però amb els ajuts del Govern a l'automòbil -un "carnaval" segons l'exconseller Salvador Milà- l'actitud d'Huguet reflecteix la manca de criteri i el paper d'escolanet que, en alguns casos, el PSC reserva a Esquerra en el si del Govern. En expressió col·loquial d'això se'n diu ser més papista que el Papa. Només cal refrescar esdeveniments i tirar d'hemeroteca perquè, en periodisme, l'hemeroteca és implacable. En menys de quinze dies, el...

Continuar llegint...

24 de Maig del 2009

Per què no rutlla Catalunya Ràdio

A Catalunya Ràdio les coses estan pitjor del que em pensava. En la primera comissió de control de la CCMA després de perdre el lideratge (1); el director de l'emissora, Oleguer Sarsanedas, no va fer cap mena d'autocrítica. En aquesta ocasió no va caure en el triomfalisme de només quatre mesos enrere -els resulats canten-, però més aviat es va escudar amb un 'jo ja ho havia dit'. El súmmum del disbarat va ser quan va tractar d'"herois" els mateixos que han deixat la cadena. Encara no sé si era un comentari irònic o ha perdut els papers definitivament.

És una llàstima perquè si cal prendre decisions a Catalunya Ràdio cal prendre-les ara. Després...

Continuar llegint...

18 de Maig del 2009

Manuel Trallero o el periodisme

Si els actuals estudiants de periodisme volen aprendre alguna cosa d'aquest ofici han de fer dues coses: llegir el bloc de Manuel Trallero, sobretot ara que es diu La Vanguardia desde fuera, i comprar el seu darrer llibre, El Libro de los Epónimos (Ediciones El Cobre), que acaba de sortir al mercat.

Amb el bloc no sempre hi estic d'acord -parlar del nou director del magazin Alex Rodríguez com el "hijo de un carnicero de Logroño" com va fer el passat 21 d'abril em va semblar excessiu-, però l'esperit crític és una condició sine qua non per fer de periodista. Pel que fa el llibre només té una pega: el títol perquè això del Libro de los Epònimos sona a l'Eclesiastès.

Però em recorda...

Continuar llegint...