04 de Gener del 2010

Perquè no votaria mai Laporta

Hi ha dues coses que cal demanar a un polític. La primera és que digui sempre la veritat i a l'assemblea de compromisaris del FC Barcelona celebrada el 20 d'agost del 2005 -me'n recordo perquè jo hi era- Joan Laporta va negar que Alejandro Echevarría hagués estat patró de la Fundació Francisco Franco. Com a la Bíblia, ho va fer en tres ocasions a preguntes dels socis després d'haver equiparat aquella assemblea al "Parlament del Barça". La frase és textual. Quina sang freda.

La segona és que no perdi els nervis i la seva trajectòria ha estat plena d'estirabots i incidents: quedar-se en calçotets a l'aeroport, barallar-se al carrer amb un exempleat del club, fer fora el conductor del vehicle oficial, l'estrany robatori del seu ordinador portàtil, espiar als seus propis directius -encara que ara es digui auditoria de seguretat- i dir-li...

Continuar llegint...

01 de Gener del 2010

Al final em faré sionista

A aquest pas em faré sionista com Pilar Rahola. Malgrat que, en el darrer intercanvi d'opinions entre Joan Ferran i ella, estic al mig. Però hi ha ja símptomes alarmants perquè tinc en cartera el llibre de Joan B. Culla "Israel. El somni i la tragèdia" (La Campana, 2004) sobre la construcció de l'estat jueu.

Però totes les notícies provinents darrerament del món musulmà fan posar els pèls de punta fins i tot a casa nostra:  "Un periodista saudí recibirá 60 latigazos por incitar al pecado" (El País, 25 d'octubre). "Marruecos prohíbe 'Le Monde' por unas viñetas...

Continuar llegint...

25 de Desembre del 2009

L'exemple de la Fundació Irla

Jo que sempre he estat tan escèptic sobre el funcionament de les fundacions dels partits -sempre m'han semblat una via indirecta de finançament- voldria destacar la tasca que està fent la fundació de la fundació d'Esquerra, la Fundació Jospe Irla, l'única amb cara i ulls.

El passat estiu ja van publicar un número de la revista "Eines" -amb el títol ben explícit de "Les oportunitats de la crisi"- que era una invitació a la reacció i l'optimisme. Com deia el conseller Huguet en una entrevista: "Deixem de flagel·lar-nos parlant de crisi. Tot són reptes que es poden solucionar".  

Llàstima que...

Continuar llegint...

20 de Desembre del 2009

Maleït Estatut

Dintre d'uns anys, els historiadors arribaran a la conclusió que els últims anys del segle XX i començaments del XXI hauran estat per a Catalunya com la decadència  del XIV. En aquest cas no haurem patit la pesta, ni males collites, ni plagues de llagosta, ni gelades, ni un rei sense descendència. N'haurem tingut prou amb nosaltres mateixos.

En efecte, el país ha entrat en un procés de decadència. No tot és atribuible a Montilla ni al tripartit. A Pujol li va sobrar, com a mínim, l'última legislatura quan va governar in extremis amb el PP. Després va venir el dragon khan de Pasqual Maragall i ara el qui dia passa any empeny de José Montilla.

Portem, doncs, una desena d'anys de retard i va per llarg. Amb l'agreujant que, en l'època d'internet i les noves tecnologies, el temps passa més de pressa que mai: una desena d'anys ara és...

Continuar llegint...

12 de Desembre del 2009

Com enfonsar Catalunya Ràdio

De tots els directors que han passat darrerament per Catalunya Ràdio des que mana  el tripartit; Ramon Mateu és, de llarg, el que hi entén més de ràdio. Però la seva compareixença divendres passat a la comissió de control no convida pas a l'optimisme. Si volia enlluernar ses senyories ho va aconseguir gràcies a un power point.

Carmel Mòdol (ERC), en efecte, es va afanyar a felicitar-lo "pels resultats" -de manera tan entusiasta que em va venir al cap quan Marina Llansana felicitava Oleguer Sarsanedas-. Dolors Camats (ICV) va agrair "l'exposició que ens ha fet" i crec que a la eufòria s'hi va sumar, amb mesura, Joana Ortega (CiU).

I això que va dedicar més temps a parlar dels problemes de la ràdio generalista -com l'envelliment de l'audiència- que a fer autocrítica sobre els nous programes d'aquesta temporada...

Continuar llegint...

08 de Desembre del 2009

La "xauxa" dels referèndums

Ja em perdonarà Carme Forcadell, de la Coordinadora, però les consultes sobiranistes del proper 13-D sí que semblen "una mica xauxa". Si volien donar una imatge de "seriositat" i fer veure que som un Estat l'han esgarriada perquè podran votar majors de 16 anys i immigrants. Suposo que amb papers i sense.

La veritat és que Arenys de Munt sí que va ser una festassa de la democràcia. Però aquell esperit unitari s'ha esvaït una mica. Alfons López Tena es va refugiar a Osona després de criticar les "plataformes tòxiques". Pel que fa als ...

Continuar llegint...

22 de Novembre del 2009

El dia que Prenafeta va voler comprar l'e-notícies

Encara recordo el dia que Lluís Prenafeta va voler comprar l'e-notícies. Va ser de les primeres ofertes serioses que vam rebre: fins i tot va enviar la proposta per escrit. Si la vam rebutjar és d'una banda perquè l'e-notícies no està en venda. I de l'altra perquè amb el que oferia no arribava ni al 5% del capital.

Ho vam deixar córrer, per descomptat. Però ningú pot negar la seva visió per als negocis: després de gairebé deu anys a la xarxa, e-notícies frega els 200.000 usuaris únics, segons les darreres dades d'OJD. I sense fer trampes. No com altres.

Atès el futur d'internet, fa poc va decidir impulsar un diari des de la pròpia Fundació Catalunya Oberta, però estic segur que una de les coses de les que se'n deu penedir més  Francesc Puigpelat ha estat deixar l'e-notícies per a posar-se al capdavant d'un diari...

Continuar llegint...

09 de Novembre del 2009

El dia que vaig convidar Alavedra (1)

Ara que a Macià Alavedra no el defensen ni els que han rebut premis de periodisme de la Fundació Catalunya Oberta potser que ho faci jo encara que no sigui membre de tan honorable entitat. A l'exconseller -crec que me'l va presentar Salvador Sostres quan encara érem amics- el vaig conèixer quan ja estava retirat de primera línia i em va interessar més com a testimoni directe de la nostra història més recent que no pas com a figura política.

Hi ha, en efecte, dos episodis memorables en la seva trajectòria personal que ara em venen al cap. Un l'explica Ramon Pedrós, en el seu llibre "La volta al món amb Jordi Pujol" (Planeta, 2002). L'excap de premsa de Pujol descriu que el primer dia de feina a...

Continuar llegint...

01 de Novembre del 2009

La corrupció a Catalunya

Em fa molta gràcia que ara els consellers Castells, Tura i Tresserras diguin que controlaran més de prop les subvencions. Potser que comencin per les del Secretari General de Joventut, Eugeni Villalbí, al seu sindicat denunciades per CCOO. O les que va rebre també Comissions per a celebrar el seu congrés a càrrec d'Economia. A més de les atorgades a UGT i CCOO -casualment just l'endemà que aplaudissin el nou finançament- amb un concepte tan eteri com "desenvolupar projectes i actuacions d’impuls de la participació i millora de les condicions laborals dels...

Continuar llegint...

25 d'Octubre del 2009

Les troles de Nebrera

En política, com a la vida, s'enxampa abans un mentider que un coix. És el que li ha passat a Montserrat Nebrera. He perdut el compte del nombre de troles que ha dit des del seu fitxatge estrella a les últimes eleccions. La trajectòria de Nebrera al PP ha estat, en efecte, tan accelerada que al final ha sortit de pista perquè en política el que compte no és la velocitat sinó la resistència.

Els Nebrera són com els Maragall. Tothom sap que dels dos Maragall l'Ernest, el Tete, és l'intel·ligent. Fins i tot, si no recordo malament, ho reconeix el mateix expresident a les seves memòries. Doncs amb els Nebrera passa el mateix: l'intel·ligent és el marit, Constantí Pera, un advocat solvent que sap que a la seva dona l'enlluernen massa els flashos i els titulars.

La roda de premsa de comiat ja va ser al més genuí estil de la casa:...

Continuar llegint...