e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

09 de Setembre del 2009

Tura for president

Si Montserrat Tura es presentés per a presidenta de la Generalitat potser la votaria. Montilla em pot semblar un governant millor o pitjor -ni tant desastre com el pinta CiU ni tan bo com el ven el PSC-, però li falta un pèl de lideratge. En realitat li manca allò tan díficil de definir en política i alhora tan important: carisma.

En canvi, Montserrat Tura sempre m'ha semblat una consellera que els té ben posats encara que biològicament sigui impossible. De fet, al Departament de Justícia és una mena de cul de sac. El seu predecessor, Josep Maria Vallès, havia de ser l'home que dirigís la reforma de l'Estatut i també va acabar vigilant les presons. Ingrat destí.

Personalment també m'ha semblat una dirigent desaprofitada. Conec poc les intimitats del PSC, però al famós congrés de Sitges -el de les ganivetades- va sonar fins i...

Continuar llegint...

06 de Setembre del 2009

La primera errada de Ramon Mateu

Amb el que ens costa Catalunya Ràdio -25 milions d'euros de pressupost d'explotació a l'any- l'emissora de la Generalitat no només té l'obligació de lluitar pel lideratge, sinó gairebé l'obligació d'assolir-lo. Òbviament no a qualsevol preu, sinó amb programes de qualitat perquè també és una ràdio pública. Però estic segur que tots i cadascun dels professionals de l'emissora, inclosos els darrers fitxatges estrella, estan disposats a posar-hi el coll en aquesta nova etapa.

El nou director de Catalunya Ràdio -amb una llarga trajectòria d'altra banda- ha començat, doncs, amb mal peu en afirmar que no cal lluitar pel lideratge. Les seves declaracions de ...

Continuar llegint...

03 de Setembre del 2009

Ricky Rubio, el malcriat

No hi entenc un borrall de bàsquet -de fet no hi entenc de res: per això em vaig fer periodista- i he seguit tot el culebrot a través de la premsa inclòs l'e-notícies, clar. Però Ricky Rubio em sembla el típic nen malcriat. Potser és o serà un crack del bàsquet mundial, tot i que a punt de fer 19 anys -els fa el proper 21 d'octubre- no és pas un model de conducta.

Aquest estiu, en efecte, hi ha hagut dos culebrots: el de la la sentència del Constitucional i el del futur de l'exbase del Joventut del qual hem informat puntualment  als nostres lectors. Molt resumit, el de Ricky Rubio ha estat: el juny se'n va a la NBA, després els hi dona carbasses perquè esperava quedar segon i no passa de la cinquena plaça. Més tard es deixa estimar pel Madrid i finalment fitxa pel...

Continuar llegint...

26 d'Agost del 2009

El català de Guardans

El català dels mitjans de comunicació -especialment el dels mitjans de la CCMA- no pot ser com el català del carrer. Els mitjans públics han de ser capdavanters en la defensa d'un català de qualitat. Si no hagués estat per TV3 i per Catalunya Ràdio encara ara estaríem parlant segurament de bocadillu, habitual en el tardofranquisme, en comptes d'entrepà.

Però el català mediàtic continua farcit de barbarismes: les deu i mitja enfront dos quarts d'onze, menys mal per encara sort o tenir que en comptes d'haver de, entre molts d'altres exemples. El passat mes de juliol ja es va donar la circumstància que la presidenta del PP de Catalunya -fins i tot la presidenta del PP de Catalunya podríem dir en aquest cas- va corregir una periodista de TV3 -una excel·lent professional, d'altra banda- que va emprar "caceria" en comptes de...

Continuar llegint...

15 d'Agost del 2009

Quan l'Ebre era vida

Hi ha dues maneres d'acostar-se a l'Ebre: pe la via literària -Jesús Moncada, Bladé i Desumvila, Sebastià Juan Arbó, etc- o per la via acadèmica i llegir "Vivències ebrenques", la tesi doctoral que acaba de publicar Montserrat Boquera Margalef (L'Hospitalet de l'Infant, 1972) a Onada Edicions perquè darrera d'un gran escriptor hi ha sempre un gran editor.

Que consti que no tinc el gust de conèixer l'autora, però ha fet la tesi doctoral com cal fer una tesi doctoral d'aquesta mena: rastrejant minuciosament la premsa de l'època -dedueixo que gairebé amb vocació de rata de biblioteca atès l'elevat nombre de cites- i entrevistant in situ més d'una cinquantena de persones que aporten el seu testimoni sobre una època que ja no tornarà.

Per això ofereix una...

Continuar llegint...

11 d'Agost del 2009

Una societat civil de pa sucat amb oli

Encara recordo com Aznar  -i la resta de polítics- es rifava fer-se una foto amb Fèlix Millet al Palau de la Música. Ara és un empestat al que han fet fora de tot arreu i les administracions han pres el control de l'entitat. Això de la societat civil, si ha existit mai, fa figa.

Un dels mites de la Catalunya contemporània és, en efecte, la fortalesa de la societat civil, però sempre són els mateixos: l'esmentat Fèlix Millet portava més de trenta anys al capdavant del Palau -amb la taca de Renta Catalana inclosa-, tot un rècord al que no es va atrevir ni Jordi Pujol.

Josep Maria Alvárez porta sis mandats -ho poso també amb números per si hi ha cap dubte: 6- al front de la UGT, sindicat al que s'hi ha dedicat gairebé tota la seva vida professional llevat del seu pas per la Maquinista. Joan Coscubiela va ser líder de CCOO des del...

Continuar llegint...

02 d'Agost del 2009

Saura s'amaga darrera els bombers

Penso francament que la mort de cinc bombers a l'incendi d'Horta de Sant Joan va ser fruït de la fatalitat. Em crec fil per randa el que va dir el conseller d'Interior, Joan Saura, en la seva compareixença parlamentària de dimarts passat, que "la revifada inesperada, brutal, abassegadora del foc produïda pel fort vent" va provocar la desgràcia.

Tanmateix, la tragèdia d'Horta de Sant Joan em recorda una mica la de Sant Boi en la que van morir quatre nens el passat 24 de gener. També en aquest cas va haver-hi una ventada excpecional, però de mica en mica s'ha anat sabent que no tot era com diu l'Ajuntament: "Túnel defectuoso" (La Vanguardia, 2 de maig), "Els arquitectes afirmen que el pavelló de Sant Boi tenia errors constructius (Avui, també del 2 de maig) i "Las vigas del túnel de Sant Boi no tenían anclaje, según la acusación" (El...

Continuar llegint...

28 de Juliol del 2009

La generació perduda

Dilluns a primera hora em vaig trobar per casualitat el periodista Francesc Arroyo, segurament el que més hi entén d'infraestructures en aquest país. A peu dret; en plena Plaça Catalunya, sota un sol de justícia; vam parlar del futur de la professió. A El País han prejubilat els companys Enric Company i Ferran Sales, entre d'altres.

En el cas d'Enric Company, que durant molts anys ha fet informació política, els lectors han sortit guanyant perquè s'ha destapat com un articulista esmolat i punyent. Encara recordo l'article que va escriure (1) sobre els desgavells urbanístics a la costa comparables als que feia Franco.

Ferran Sales va ser un dels millors periodistes de tribunals de Barcelona a la dècada dels 80 fins que va marxar...

Continuar llegint...

19 de Juliol del 2009

Qui va matar Divina Esteve?

Encara me'n recordo de les esqueles a La Vanguardia. L'aleshores delegada del Departament d'Indústria a Lleida va morir el 14 de juny del 2002, juntament amb set persones més, quan es va estimbar l'helicòpter en el que inspeccionaven les línies elèctriques de Fecsa-Endesa a la Pobla de Segur.

Havia fet carrera dins de Convergència: a més del seu càrrec oficial, era llicenciada en dret, professora de la Universitat de Lleida, membre de la direcció nacional i de la Federació de Lleida. També consellera nacional. A l'enterrament, hi va anar el presdient de la Generalitat, Jordi Pujol; l'aleshores conseller en cap, Artur Mas, i cinc consellers (Carme Laura Gil, Irene Rigau, Francesc Homs, Antoni Subirà i Josep Grau) a més del líder d'Unió , Josep Antoni Duran Lleida, entre d'altres.

A tall de...

Continuar llegint...

12 de Juliol del 2009

El suïcidi de la PDD

Ara que Casilda Güell ha publicat recenment un llibre sobre "L'eterna desunió dels catalans. L'oposició catalanista a Franco (1939-1959)(Editorial Base), la doctora en història per la London School of Economics (LSE) podria dedicar-se també a estudiar el suïcidi de la Plataforma pel Dret a Decidir (PDD), només comparable al que està fent Esquerra arran de les seves últimes decisions.

La PDD esta malbarant el prestigi guanyat a pols amb la manifestació de l'1 de desembre del 2007 quan va omplir els carrers de Barcelona. Entre els assistents hi havia manifestants tan poc inclinats a manifestar-se com quatre expresidents: Pasqual Maragall, Jordi Pujol, Heribert Barrera o Joan Rigol. No cal dir que l'acte va ser un èxit encara que al PSC li va entrar per una orella i li va sortir per l'altra perquè després va obtenir els millors resultats electorals de la seva història en unes...

Continuar llegint...