09 de Novembre del 2009

El dia que vaig convidar Alavedra (1)

Ara que a Macià Alavedra no el defensen ni els que han rebut premis de periodisme de la Fundació Catalunya Oberta potser que ho faci jo encara que no sigui membre de tan honorable entitat. A l'exconseller -crec que me'l va presentar Salvador Sostres quan encara érem amics- el vaig conèixer quan ja estava retirat de primera línia i em va interessar més com a testimoni directe de la nostra història més recent que no pas com a figura política.

Hi ha, en efecte, dos episodis memorables en la seva trajectòria personal que ara em venen al cap. Un l'explica Ramon Pedrós, en el seu llibre "La volta al món amb Jordi Pujol" (Planeta, 2002). L'excap de premsa de Pujol descriu que el primer dia de feina a...

Continuar llegint...

01 de Novembre del 2009

La corrupció a Catalunya

Em fa molta gràcia que ara els consellers Castells, Tura i Tresserras diguin que controlaran més de prop les subvencions. Potser que comencin per les del Secretari General de Joventut, Eugeni Villalbí, al seu sindicat denunciades per CCOO. O les que va rebre també Comissions per a celebrar el seu congrés a càrrec d'Economia. A més de les atorgades a UGT i CCOO -casualment just l'endemà que aplaudissin el nou finançament- amb un concepte tan eteri com "desenvolupar projectes i actuacions d’impuls de la participació i millora de les condicions laborals dels...

Continuar llegint...

25 d'Octubre del 2009

Les troles de Nebrera

En política, com a la vida, s'enxampa abans un mentider que un coix. És el que li ha passat a Montserrat Nebrera. He perdut el compte del nombre de troles que ha dit des del seu fitxatge estrella a les últimes eleccions. La trajectòria de Nebrera al PP ha estat, en efecte, tan accelerada que al final ha sortit de pista perquè en política el que compte no és la velocitat sinó la resistència.

Els Nebrera són com els Maragall. Tothom sap que dels dos Maragall l'Ernest, el Tete, és l'intel·ligent. Fins i tot, si no recordo malament, ho reconeix el mateix expresident a les seves memòries. Doncs amb els Nebrera passa el mateix: l'intel·ligent és el marit, Constantí Pera, un advocat solvent que sap que a la seva dona l'enlluernen massa els flashos i els titulars.

La roda de premsa de comiat ja va ser al més genuí estil de la casa:...

Continuar llegint...

12 d'Octubre del 2009

Ascens i caiguda de Carod-Rovira

Em sap greu perquè jo ho vaig escriure el passat 15 de març i avui em repetiré, però encara no sé que ha fallat en Josep-Lluís Carod-Rovira. Sense arribar a president, hagués pogut deixar durant aquesta dècada una petjada en la política catalana similar a la que va deixar Pujol als anys 80 i 90. Ho tenia tot a favor: oratòria, preparació, cultura.

Per això la caiguda és encara més dura que l'ascens. No sé si falla el personatge -sempre que ho pregunto a algú, fins i fot a algú d'Esquerra, em responen que és qüestió de vanitat-, la bona vida o el personal que l'envolta. De debò que no ho sé. El pas de Carod pel Govern ha estat un veritable fiasco. Al primer tripartit, va durar dos mesos després d'anar-se'n a Perpinyà a fer de Mahatma Gandhi. I, al segon, el balanç encara ha esta decebedor. Ara ja...

Continuar llegint...

06 d'Octubre del 2009

Carretero, el nou Macià?

Encara no sé si Joan Carretero és el Francesc Macià del segle XXI o serà una flor d'estiu en la política catalana. Però de moment, per a fer un símil futbolístic, és com si haguessin arribat a la final de la Champions. O com si el Puigcerdà guanyés la Copa Catalunya. Cosa encara més difícil perquè es van retirar quan estava a tercera territorial.

Oriol Pi de Cabanyes recordava el passat 28 de setembre en un article a La Vanguardia que Francesc Macià va assolir una "victoria fulminante" amb un partit creat "apenas un mes antes de les elecciones". I si algú té cap dubte també pot...

Continuar llegint...

28 de Setembre del 2009

Toni Bolaño i e-notícies

Estic esperant amb candeletes saber com justificarà Toni Bolaño l'informe de periodistes que es va fer quan ell era el director de l'Oficina de Comunicació de Presidència. Encara que aquest dilluns ja ha fugit d'estudi a la tertúlia de Rac-1.

Si vol demanar disculpes -cosa improbable atès el perfil del personatge- o donar més explicacions encara li queda la columneta de La Razón perquè, en dimitir, Paco Marhuenda el va acollir a les seves planes. Li he llegit algun article i més aviat semblen un resum de premsa. Potser està dotat per a la comunicació política, però no per al periodisme d'opinió.

En plegar de Presidència va recuperar la...

Continuar llegint...

23 de Setembre del 2009

La politització de la Sindicatura de Comptes

Cada vegada que els partits parlen de la politització del Tribunal Constitucional em faig un tip de riure. Què no està polititzat el CAC?, el consell de govern de la Corpo? el Síndic de Greuges? la Sindicatura de Comptes? el Consell Consultiu? o  el Consell Econòmic i Social?.

El CAC està presidit per un exsecretari de Comunicació del Govern (Ramon Font); el consell de govern de la CCMA per un altra (Albert Sáez); de Síndic de Greuges tenim un exlíder d'Inicativa (Rafael Ribó), de cap de la Sindicatura un exeurodiputat del PSC (Joan...

Continuar llegint...

20 de Setembre del 2009

A favor de Carles Flo

L'altra dia llegia una crònica de Salvador Llopart que deia que Tom Ford havia debutat a Venècia amb una pel·lícula bella, però sense ànima. Doncs això: els diaris també han de tenir ànima. N'estic convençut malgrat la meva condició d'agnòstic recalcitrant.

Que consti que el director de l'Avui, Carles Flo i jo ens coneixem des de fa gairebé vint anys: des que estàvem taula per taula a l'antiga redacció de La Vanguardia al carrer Pelai, just al costat del que anomenàvem avinguda Godó: el gran passadís central que dividia per la meitat aquella immensa sala ara convertida en hotel. Ell estava a tancament -santa paciència la d'aguantar el Fèlix Pujol- i jo era un pelacanyes de la secció de política sota la fèrria...

Continuar llegint...

17 de Setembre del 2009

La regeneració de la societat civil

La societat civil catalana està podrida com la Fórmula 1. Com sempre no es pot generalitzar, però la confessió de Xavier Millet ha estat el cop definitiu. Amb el Palau de la Música ha passat com amb el Liceu: que al final han hagut de rescatar-lo les administracions. L'últim invent conegut de la societat civil ha estat Spanair, però crec que molts dels empresaris -a milió d'euros per cap- encara no han ni desemborsat els calés.

En efecte, això de la societat civil és un mite, fum, llegenda urbana. La societat civil només serveix per a fer-se la foto. Com el de l'Acord Nacional d'Immigració. Tant parlar de la regeneració de la classe política -de la qual en sóc un ferm partidari-, però un dia hauríem de parlar de la regeneració de la societat civil.  

Sempre són els mateixos. El rècord de...

Continuar llegint...

15 de Setembre del 2009

L'independentisme del seny

El millor d'Arenys de Munt és que va ser una festa: no es va cremar cap bandera espanyola. És veritat que l'autocar de la Falange va rebre una pedrada, però també que aquesta localitat del Maresme s'havien desplaçat fins i tot anti-sistemes de Cornellà. A més, l'alcalde ho va condemnar sense embuts en declaracions a e-notícies.

En un acte al Col·legi de Periodistes uns dies abans, Carles Mòra ja va fer una crida a que Catalunya "no es deixi portar per la disbauxa" perquè "als independentistes ens veuen com a disbauxats, que pixem fora de l'orinal i que diem moltes bajenades". Salvador Cot ho resumia a l'Avui amb aquestes paraules: "L'alcalde, Carles Móra, no ha comès un...

Continuar llegint...