07 de Febrer del 2012

En defensa d'Isabel Galí i Pepe Garriga

El Pepe Garriga i la Isabel Galí no ho saben, però sóc un fan seu. En bona part he seguit la Primavera Àrab -al Marroc, però també a Tunísia, a Líbia, a Egipte- a través de les cròniques del corresponsal de TV3 a Rabat. També altres esdeveniments com els ostatges al Sàhara o la mort de Gaddafi.
 
Isabel Galí, per la seva banda, ha estat al peu del canó sempre que ha calgut informar del càncer d’Hugo Chávez, de la tragèdia dels miners a Xile, del terratrèmol d’Haití o de les eleccions a un munt de països de la zona: Brasil, l’Argentina, Nicaragua, Equador, Colòmbia o Perú.

El darrer cap de setmana, la corresponsal de TV3 a Amèricia llatina explicava la transformació urbanística de Rio arran dels Jocs Olímpics amb la mateixa professionalitat que la...

Continuar llegint...

27 de Gener del 2012

Spanair o la burgesia catalana

Encara espero equivocar-me, però tinc la sensació que Spanair no té futur des de l'endemà mateix de la seva compra: aquell dia El País (31 de gener del 2009) obria la seva secció de Catalunya amb el titular "Spanair pasa a manos catalanas" amb una foto dels promotors de la iniciativa.

Hi havia més polítics (Xavier Trias, Jordi Portabella, Jordi William Carnes, etc) i patums de la mal anomenada societat civil (Miquel Valls, Josep González, etc ) que empresaris pròpiament dits. Jo no em dedico a la informació econòmica però l'únic que vaig reconèixer -a la quarta fila-, era Carles Tusquest, de Fibanc.

La segona és quan vam descobrir -i publicar- que Ferran Soriano tenia un sou de 300.000 euros a l'any. No dubto que en altres...

Continuar llegint...

16 de Gener del 2012

La credibilitat d'El País

El passat 3 de gener em vaig quedar de pedra: El País publicava una història personal esfereïdora. La d'un veí de Tarragona, Felipe Rivas, de 64 anys, que el 19 de desembre va patir un infart de miocarid i va haver de desplaçar-se a Bellvitge, a Barcelona, perquè a l'hospital Joan XXIII d'aquesta ciutat no el van voler atendre perquè mitja hora abans de tancar la unitat coronària.

La informació anava encapçalada per un titular dels que posa els pèls de punta: "Los recortes en la sanidad pública han puesto en peligro mi vida. Un hospital no atendió, por horarios, a un paciente que sufría un infarto". Vam estar a punt recollir-o a l'e-notícies com fem amb moltes informacions d'interès vinguin d'on vinguin. Devem ser l'únic diari de Catalunya que sempre cita....

Continuar llegint...

12 de Gener del 2012

Quan rebrà Mas a Albert Bosch?

Em sembla increible que Artur Mas encara no hagi tingut temps de rebre Albert Bosch, l'únic català que ha arribat al Pol Sud. Ja sé que el president de la Generalitat deu tenir una agenda molt atapeïda, però si hagués estat el Barça -encara que fos per la Copa Catalunya- haguessin omplert la Plaça Sant Jaume i tothom al balcó.

Aquest dijous ha estat a Madrid, però si no ha tingut una visita secreta a la Moncloa el seu únic acte oficial era l'esmorzar d'Europa Press a les nou del matí i divendres té previst visitar l'empresa Pintados y Derivados S.L (Pinter) i l’Ajuntament de Barberà del Vallès. També ho he consultat via twitter amb els responsables de premsa de Palau, però per la seva resposta fa tota la pinta que no hi ha data prevista per motius que desconec.

Al capdavall, Albert Bosch -sobiranistes: no...

Continuar llegint...

06 de Gener del 2012

L'esquerra i la immigració

El passat 4 d'octubre Dolors Camats es va empipar de valent quan li vaig preguntar si els seus fills anaven a una escola pública o privada. Quan sortia de la sala de premsa de Parlament encara la sentia queixar-se: "digueu-li al Rius que no pot fer aquestes preguntes". Com si els periodistes haguessim d'escriure al dictat d'Iniciativa. Això potser passava a l'època de Breznev, però ara no.

La portaveu d'ICV va acusar Duran -com UGT, CCOO i SosRacisme- de tenir un discurs "incendiari" en tema d'immigració després que el líder d'Unió digués, en plena precampanya electoral, que "la immigració és un problema" pel seu impacte en el sistema educatiu o sanitari. Les coses com són.

És veritat que Catalunya ha estat tradicionalmnet una terra d'acollida -fins i tot ho recull el preàmbul de l'Estatut- i que sort n'hem tingut dels immigrants. Si...

Continuar llegint...

24 de Desembre del 2011

Jordi Llovet, al CCCB

Si jo hagués estat Salvador Esteve hagués nomenat Jordi Llovet director del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) -el primer que hauria de fer el nou director és escur-çar-li el nom: és impronunciable-. I si jo hagués estat Alberto Fernández l'hi hagués donat el vist-i-plau a ulls clucs.

Reuneix tots els requisits per al càrrec: està lliure ara que s'ha prejubilat de la universitat, independència professional -no és un funcionari-intel·lectual que deia Arturo San Agustín aquest dissabte a El Mundo- i un currículum impecable de 34 planes que fins i tot es troba a google.

Potser no és de la corda de CiU. I encara menys de la del PP -escriu a El País, no a l'ABC ni a La Razón-, però tant me fa. De l'anomenat govern dels millors m'esperava que nomenés els millors independentment...

Continuar llegint...

05 de Desembre del 2011

I Tura?

Si el PSC vol tenir alguna opció a les eleccions del 2014 el millor que poden fer és deixar-se de romanços i posar Montserrat Tura com a cap de llista. L'exconsellera és l'única que pot enfrontar-se, a hores d'ara, amb un mínim de garanties a Artur Mas.

De moment, el curs 2010-2011 passarà a la història com l'annus horribilis del PSC després d'haver perdut tres eleccions successives, mantenir una direcció interina i convocar un congrés que no acaba d'arribar mai. El segon partit de Catalunya -i el primer partit de l'oposició- no es pot dirigir durant un any a base de cartes als militants.

Perquè es miri com es miri anar a un congrés amb quatre candidats -tot homes: què se n'ha fet de la famosa quota femenina?- és un lloable exercici de democràcia interna però demostra també una notable falta de lideratge. Pujol no va...

Continuar llegint...

23 de Novembre del 2011

La fatiga del sobiranisme

Salvador Cardús, amb el seu nas sociològic, s'ho devia veure venir perquè el passat 8 de novembre va publicar un article al diari Ara ("No sóc separatista i altres debats") en el que s'afanyava a afirmar que "no s'hi val comptar independentistes on i quan no toca" en al·lusió a les eleccions generals del 20N. El sociòleg demanava que "s'atreveixin a fer-nos la pregunta directa, que llavors ens podran comptar ben comptats".

De fet, els únics que han tocat de peus a terra amb el resultat  electoral -a més de Joan Ridao, tot i que ha arrodonit la xifra cap a dalt per raons òbvies- ha estat la CUP, que s'ha afanyat a reconèixer que "l’actual creixement sociològic de...

Continuar llegint...

01 de Novembre del 2011

Ein Glück, dass wir die Merkel haben

Im Grunde können wir von Glück reden, dass Deutschland die Schuld am Zweiten Weltkrieg trägt. Es ist wahr, dass der Konflikt mehr als 50 Millionen Tote verursacht hat. Doch seitdem haben wir nicht aufgehört, am germanischen Busen zu nuckeln. Sie waren Trottel, denn wahrscheinlich wären sie auch ohne irgendwelche Kriege zur Großmacht des Kontinents geworden. Früher wurden Kriege mit Heeren von Soldaten geführt, doch heute haben die multinationalen Unternehmen diese Rolle übernommen.



Das Schuldgefühl der Deutschen ist die Erklärung für ihre gesamte Außenpolitik seit 1945. Sehr gut beschreibt das zum Beispiel der holländische Journalist Ian Buruma in seinem Buch "Erbschaft der Schuld.  Vergangenheitsbewältigung in Deutschland und Japan" (Verlag Carl Hanser, 1994).



Die Japaner auf der anderen Seite der Weltkugel haben nicht so viele...

Continuar llegint...

23 de Setembre del 2011

Puyal, director de TV3

Ho vaig dir al twitter abans del pregó de la Mercè i ho vaig repetir després: Puyal seria un excel·lent director de TV3 o fins i tot de la CCMA. De fet, tinc una mica la sensació que aquest país li deu aquest reconeixement professional des que Carod va cremar el seu nom el 2003.

Llavors, en plena eufòria del govern d'esquerres -que beneits érem- Esquerra va pensar en ell i va filtar el seu nom a la premsa. Però com ja vaig explicar en un article anterior amb el tripartit els mitjans de comunicació també funcionaven per quotes.

Que consti que jo, al senyor Puyal, no el conec de res -llevat d'haver assistit juntament amb una trentena de periodistes a la presentació del llibre- i que ni me l'escolto a la ràdio per la senzilla raó que no m'agrada el futbol. Fins i tot...

Continuar llegint...