18 d'Abril de 2009

POSANT LÍMITS

Quan l'aula és molt petita, sobren límits i falta espai, i hem de suportar una certa tensió..

Quan l'aula és molt gran, falten límits, i hem suportar un cert desordre..

J.A. Marina, filòsof, ens diu que és més fàcil educar en una societat petita.(....). Ens diu també que és més fàcil educar en una societat autoritària...

*En una societat petita, en un poble petit, per exemple, tots es coneixen i tots eduquen. Els referents estan clars..Sovint sobren límits..

*En una societat autoritària, també hi ha límits, doncs no falten “Autoritats”..

Visquem en una societat gran i en una societat democràtica, per tant no és fàcil educar..(.....). Podem intentar-lo recuperant algunes coses de la societat petita i algunes coses de la societat autoritària. Però, ¿Què?.. No podem quedar-nos sense Internet.. No podem tornar a les amenaces contínues i als càstigs...

Cal afegir que en les societats petites i en les societats autoritàries, petites o grans, sempre hi ha una certa tensió i un cert desig d'abandonar el lloc, i perdre de vista totes aquelles persones que et controlen i deixen sense protagonisme.

Dit això, sense renunciar a posar límits, ens queda preguntar-nos: Una certa tensió, o un cert desordre? (.....). Les relacions jeràrquiques, pròpies de les societats autoritàries, o les relacions transversals i cooperatives pròpies de les societats democràtiques?..(......). Ens podem preguntar tot això, però, no podem renunciar a posar límits!. Ens hem de preguntar tot això!.