01 de Febrer de 2010

INTEL·LIGÈNCIA EMOCIONAL

Al començament els meus alumnes em feien sovint aquesta pregunta: “Si ens portem bé, ens subiràs la nota?”.. I jo els donava sovint aquesta resposta: “No!”.. Si vols una bona nota, has de ser capac de treballar, de participar, i de col·laborar en la creació d'un ambient de convivència i de treball.. És a dir, has de tenir intel·ligència emocional, has de ser intel·ligent!..

Sembla, que l'èxit en la vida depèn més de la intel·ligència emocional o adaptativa, que de la racional.. I jo considerant aquest fet, intento valorar especialment la intel·ligència emocional. I ho faig adaptant els continguts i fent avaluació contínua, posant la nota final, en funció del treball de cada dia. No en funció dels controls setmanals o mensuals, als quals els dono poca importància..

Aquesta reflexió sobre la intel·ligència emocional i la racional, em porta a pensar en una sèrie que s'està emetent per les televisions adherides a la Xarxa de Televisions Locals.Una sèrie creada pel Canal Terrassa Vallès, i titulada “Pares, fills i escola “.. . El primer capítul de la sèrie parla de les emocions.. El segon de l'esforç..

Fa uns dies, un psicòleg de Sabadell , especialitzat en trastorns de la conducta, parlant del tema que ens ocupa, em deia, que quan valorem excessivament la Intel·ligència racional, és a dir, quan fem que la nota final depengui principalment dels controls i, li donem molta publicitat a les notes que s'obtenen en aquests, la disciplina empitjora, doncs, els que van bé s'esforcen solament quan s'apropa el control i els que tenen dificultats, fugint del desprestigi no s'esforcen mai. Els primers construeixen la seva identitat al voltant de “estudiant poc, he obtingut molta nota”. I els segons contrueixen la seva identitat al voltant de “jo no vull estudiar i no soc un pilota. Jo no soc tonto!”..

http://www.xtvl.tv/programes/paresfillsi…