01 de Febrer de 2012

EL DRET A NO SER MOLESTAT

Fa aproximàdament 4 anys, al pis de sota, de casa meva, vivien uns d'estudiants,  les veus dels quals  m'arribaven perfectament.  Aquests sorolls eren especialment irritants, quan volies dormir-te o quan et despertaven.. . Jo,  pel motiu esmentat, estic sensibilitzat i defenso el dret que tenen les persones a no ser molestades.  Però, no cal ....(...).
Dit això, exposo dos casos relacionats amb el dret que tots tenim “a no ser molestats” : El primer, ja antic, va d'olors.. El segon, bastant recent, va de sorolls. (...).

El que va d'olors: Allà pels anys 90, una persona de Lorca (Múrcia), va presentar una demanda per una planta de tractament de residus, instal·lada  a pocs metres de casa seva. La demandant va passar per diferents nivell judicials sense que li donessin la raó. Finalment la seva demanda va arribar a  Estrasburgo (El TEDHE),   on  va obtenir la protecció sol·licitada..  Recordo, que jo llavors, no vaig estar totalment d'acord amb la sentència.. (López Ostra, sentència del 9 de novembre de 1994).

El que va de sorolls: Una pianista que durant molts anys ha  molestat  la seva veïna, amb els sons emesos pel seu piano..  La fiscalia va demanar 7 anys de presó. Crec que el cas no s'ha resolt encara..  Quan vaig conèixer la pena demanada, tampoc vaig estar  totalment d'acord, malgrat que crec que el dret a la privacitat s'ha de defensar.