01 de Desembre de 2011

De les veus dormides a les veus del mal

Darrerament he vist l'útima pel·licula de Benito Zambrano “Las Voces Dormidas”. En aquesta pel·licula l'actriu María León, simbolitza la postguerra: patiment i silenci, sentiments reprimits, veus adormides. (.....). Dos dies més tard vaig llegir un article d'Enrique Figueredo, titulat “Les Veus del Mal”. En aquest article el periodista esmentat, ens diu que darrera de molts crims, hi ha al·lucinacions acústiques, és a dir, veus que li diuen al subjecte que ha de matar.. Ens parla també del veí de Girona, que va decapitar amb un ganivet, la seva filla de 18 mesos. (....).

Jo he relacionat , potser indegudament, la pel·lícual de Zambrano amb l'article de Figueredo. No intento establir, a la lleugera, una relació causal entre el patiment en silenci i la malaltia mental.. No.!. Solament dic, el que diuen molts especialistes: Hem de poder dir les coses, hem de poder manifestar les nostres frustracions, hem de poder verbalitzar i penedir-nos de les nostres equivocacions. I hem de tenir algú que ens escolti i ens doni esperances.