07 de Maig de 2014

Aviat farà 20 anys que el municipi del qual sóc alcalde, Llançà, forma part del Parc Natural del Cap de Creus, un dels més importants que tenim en el país i el primer que vincula territori marítim i terrestre. En aquest temps ha canviat la conscienciació social sobre els espais protegits i, de les reticències que en el moment de la seva creació tenien determinats sectors de població, s’ha passat a un consens força majoritari quan se’n planteja la creació de nous. Es veuen com un actiu del país i, per això, a les taules de les conselleries s’acumulen peticions.

El Govern ja ha anunciat que en aquesta legislatura vol declarar-ne tres més: les Capçaleres del Ter i del Freser, el Montsec i les muntanyes de Prades. I quatre més, en una segona fase a partir del 2018, de manera que les previsions del departament de Territori i Sostenibilitat passen perquè en un període de deu anys la xarxa de parcs naturals s’ampliï en set de nous, al marge d’incrementar la superfície d’alguns dels existents com ara el de l’Alt Pirineu, el del Montseny, el dels Ports, o el d’Aigüestortes.

El Govern és conscient de la importància de preservar el ric patrimoni natural de què disposa el país, però les circumstàncies econòmiques que ens toca viure fan que, per un sentit d’alta responsabilitat, no es declarin parcs a tort i a dret sinó es compta amb els recursos per a gestionar-los. La protecció d’un espai natural no ha de suposar tancar-lo en una urna, sinó que s’ha de preservar –i aquest ha de ser el primer objectiu- però també fer-ho compatible amb les necessitats de la població que hi viu i, a la vegada ,que serveixi per dinamitzar el territori a on està ubicat. S’ha de tenir en conte que cada any visiten els parcs catalans més de tres milions de persones, amb una despesa personal d'entre 20 i 50 euros al dia, fet que suposa un impacte sobre el territori de l'entorn d’aquests espais de prop de 100 milions d'euros. Són unes xifres importants que avalen la necessitat de mantenir el proteccionisme mediambiental encara que adaptat als nous temps i això vol dir, tal com s’està fent des del Govern, pensant nous models de finançament i renovant el marc legal.

Pere Vila