06 d'Octubre de 2014

Quan falten cinc setmanes pel 9-N, el govern de l’Estat Espanyol continua enviant mostres del que ha estat la seva estratègia en el que ells anomenen “problema català”: no a tot; escanyament financer sistemàtic –la darrera prova els pressupostos generals per l’any vinent-; retallades competencials; i moure els fils de les instàncies que controla per tal de frenar la voluntat democràtica d’un poble.

L’aspiració legítima de Catalunya és poder manifestar-se a les urnes en una consulta no vinculant i en la qual, no ho oblidem, s’hi poden manifestar partidaris de la sobirania pel nostre país, però també els contraris a aquesta i, fins i tot, els que consideren altres opcions. Per tant amb un resultat de pronòstic incert.

Però el govern de l’Estat Espanyol manté un posicionament inamovible que parteix de la concepció de no reconèixer Catalunya i les seves institucions com a subjecte. A partir d’aquí posa al servei d’aquesta idea els mecanismes que formen part de l’estructura de l’Estat, com ara el Tribunal Constitucional, que, a la pràctica, hauria de mantenir un paper diferent, més neutral. El govern espanyol ja feia setmanes que avançava i dictava quina seria la posició d’aquesta institució davant la llei de Consultes, aprovada pel Parlament, i el decret de convocatòria de la consulta, i no es van equivocar. És com aquell equip que ha de jugar un partit i, abans que comenci, diu que l’àrbitre els xiularà un penal a favor seu. I acaba passant! I davant d’això, què hem de fer els catalans? Ho apuntava fa uns dies el conseller d’Economia, Andreu Mas-Collell, “persistència, paciència i prudència”.