20 de Juny de 2014

Avui és el primer dia del mandat del nou rei d’Espanya, Felip VI. Aquesta efemèride de transcendència històrica sorgida com a conseqüència de la inesperada abdicació del seu pare, Joan Carles I, ha servit per calibrar l’avançat estat de maduració del procés paral·lel que estem vivint a Catalunya. El canvi monàrquic no ha fet trontollar cap ni un dels postulats del poble i del Govern català en relació al dret a decidir. Un exercici de voluntat democràtica per manifestar què volem que sigui el nostre país i que s’ha trobat a faltar en el procés de substitució monàrquica. Felip VI és rei sense que hi hagi hagut cap debat, ni reflexió profunda com a societat si la monarquia ha de continuar formant part de les estructures d’Estat, com es va optar que, així fos, durant la cada cop més llunyana, en el temps i en la mentalitat col·lectiva, etapa de la transició.

La situació actual de l’Estat no té res a veure amb la de quaranta anys enrere i les inquietuds i les necessitats dels ciutadans també són unes altres. El consens sobre la monarquia que hi havia en aquella època ja no existeix, ni social, ni políticament. I per això l’abdicació del rei hauria d’haver servit per a fer un reflexió profunda com a societat, per repensar les bases del gran pacte social i polític de la transició i aprofitar-ho per fer una àmplia reforma de la Constitució, per adaptar-la als temps actuals i a la nova situació geopolítica que s’ha originat a les darreres dècades. No es tractava d’assegurar i facilitar la successió dinàstica, com s’ha fet aquestes darreres setmanes, sinó de debatre la necessitat de mantenir o no la institució monàrquica.

En tot cas, com a catalans, la continuïtat d’un sistema d’estat, a Espanya, que inclogui la monarquia no és la nostra disputa. En canvi l’objectiu de canviar, o si més no, de decidir el nostre futur com a poble –que aquest sí que és el nostre negociat- ha demostrat aquests dies estar ben madur, de manera que ni un canvi de rei ens ha fet moure un centímetre de la ruta.

Pere Vila