Aquest mes de setembre que iniciem suposarà certificar la voluntat que tenim de votar sobre el futur del nostre país, el 9-N. Les properes setmanes, el Parlament aprovarà la llei de consultes, que ja té l’aval del Consell de Garanties Estatutàries, i serà el pas definitiu que possibilitarà el president de la Generalitat de convocar als ciutadans a les urnes. Només queden dos mesos i s’ha fet molt de camí, però encara queden revolts per superar. I no pas petits!

Però abans de la transcendental cita parlamentària, a l’horitzó més immediat, hi ha la celebració de la Diada. Aquest cop la mobilització ha de ser més gran i important que la que hi va haver en les multitudinàries convocatòries dels dos anys anteriors. Pot semblar que el fet que hi hagi una data per la consulta i que aquesta sigui d’aquí dos mesos, causi un cert relaxament reivindicador en alguns sectors de la població. No hauria de ser així perquè el gest de força que va suposar la Diada del 2012 i la del 2013, amb la presència de milions de ciutadans i ciutadanes mobilitzant-se al carrer de forma pacífica i assenyada, ha marcat el camí que ens ha portat fins aquí. Per això ara es fa del tot necessari mantenir  aquesta força i aquest estímul col·lectiu. 

ç

Un 11-S multitudinari suposa dotar de musculatura un procés que està en la fase de culminació i restar arguments als adversaris del dret a decidir que estaran més amatents que mai al resultat quantitatiu de la jornada. No hem d’ajudar a fer interpretacions sobre que la raó del procés la tenen aquells que s’hi oposen. Per això és necessari que els catalans i catalanes, com va succeir els dos darrers anys, surtin al carrer i ajudin a projectar la V de votar, de voluntat  i de victòria. A dos mesos del 9-N no podem afluixar!