|
|
Com a Barceloní, un ‘Gràcia’ de soca-rel, Salle-Lluïsos-Cercle Catòlic, és a dir, un bon xicot nascut al 52, soc un lliurepensador i eclèctic iconoclasta lletraferit que m'agrada tocar els nassos als malparits, mentiders i traïdors... siguin qui siguin.
01 de Maig del 2012
15 d'Abril del 2012
01 d'Abril del 2012
04 de Març del 2012
Els que som, diguem-ne, gent que podem estar gaudint i flipant d’un concert dels Stones a megatope decibels de potencia de so, però no transigim amb el soroll tribal i neci dels que creuen que cascar el pergamí d’un tambor sigui res emocionant, encara que succeeixi durant alguna festa ‘popular’, ens preguntem el perquè de que la diada de Sant Medir, a la barriada-Vila de Gràcia el principal motiu de alegria acústica ha de ser veure i patir els maldestres i penjats perroflautes que ens turmenten amb el seu cadenciós soroll primitiu i inexplicable referència a les arrels nostrades. On cony estan els magnífics cors de veus i grups del folk, cançó, gralles o sacs de gemecs?
El tera-peta-collons del ex alcalde Clos, pujat al damunt d’una carrossa de la Mercè, embotit amb una samarreta deu talles inferior a la...
Continuar llegint...
06 de Febrer del 2012
El PSOE ha gaudit dos lustres de les excel·lències de la era ZoteParo i els seus acòlits de curta volada intel·lectual i cultural, ergo: rucs.
Els socialistes menys dogmàtics i sectaris, és a dir, els respectables bons socialistes que creuen en el paradigma socialdemòcrata, han comprovat com el gran ximple portà Espanya a la absoluta misèria i al oprobi internacional més humiliant possible, tot abonant el terreny per el creixement de l'odi i la rangunia entre germans.
És per això que deuen haver respirat a fons...
Continuar llegint...
01 de Febrer del 2012
No sé Vostès, però jo segueixo percebent que som en estat de ‘guerra’ per altres mitjans, i si més no som en estat de tragèdia absoluta i dramàticament irresoluble a curt termini.
Em fa asseverar aquesta opinió el fet de que tot el que m’envolta està trastornat, destruït o apocalípticament fora de control, si és que no ha desaparegut en la seva essència o identitat convencional.
Ja sé que les males notícies son matèria comú en tot suport periodístic o de caire acadèmic i professional, donat que tothom explicita amb més o menys intensitat que encara no hem tocat fons i que 2012 i 2013 seran anys de calvari, que mai més viurem l’estat del benestar que durà fins fa tres o quatre anys, i que s’ha acabat el treball per a tots, els sous són miserables i els impostos ens...
Continuar llegint...
02 de Gener del 2012
Sovint ens plantegem què ha succeït amb els recursos que suportaven l’estat del benestar vigent fins ara. On ha anat la pasta? Com pot ser que res de res del que es re-distribuïa com a prestació al ciutadà català (espanyol) es pugui mantenir i calguin retallades dramàtiques i amenaces de una imminent misèria per a molts col•lectius, fins avui, degudament integrats dins del sistema que assegurava pensions de jubilació dignes (basades en cotitzacions de molts anys) o serveis sanitaris de país desenvolupat. Perquè s’han trencat les cartes? Perquè no es compleix amb el contracte social que ens pertocava si per part nostre havíem complert les exigències que les regles del joc imposaven?
Qui ha provocat aquest enderroc del...
Continuar llegint...
04 de Desembre del 2011
Sí, cauen/caiem com a mosques…
D’un temps ençà hom comprova com s’arruïna el país, l’estat i la U.E. Des de la etapa Zapatero / Montilla-tripartit, una eternitat, les coses s’han malmès tant i tant que ens trobem pràcticament en estat de guerra; sí, de guerra per mitjans desconeguts fins ara.
Si bé es cert que hi ha un problema a escala planetària, sigui de caire geopolític, especulatiu o mediambiental, també ho és que uns s’enfonsen més aviat que d’altres, que és el que fa al nostre cas.