14 de Maig de 2009

Xiulada

Admeto que hi ha alguna cosa que grinyola en la xiulada catalano-basca a Mestalla. En puritat, ningú no es podia sentir ofès pel fet protocol·lari i, per tant, conegut, de que a la final de la Copa del Rei (Copa d’Espanya, en definitiva) sonés l’himne espanyol i els reis hi fessin acte de presència. I els símbols s’han de respectar.

Però la xiulada no ve bàsicament per una qüestió d’ofensa, ve per un tema de desacord: els bascos i els catalans no volem ser espanyols i ens tenallen obligant-nos a ser-ho. Davant la situació, l’escenari només oferia tres possibilitats (com sempre, d’altra banda). Una, impossible, aplaudir els símbols; una segona, restar muts per una indiferència la qual, interessadament, molts haguessin transmutat en un respecte que seria lògic en condicions normals però que ara, com a mínim, calia amagar en funció de posicionaments més decisius; i la tercera, la xiulada, lògica en aquestes condicions excepcionals i reprovable en una altra situació. Així, la manifestació cal interpretar-la com un símbol de descontentament legítim i no pas com una manca de respecte.

És clar, la maquinària espanyola de tots colors ja s’ha picat -era el que volíem, en el fons- i ha saltat al ‘ruedo’. Home, abans que res, que no parlin massa de respecte. No recorden, ara, quan no fa massa en un partit contra França (aquell país del Primer Món que els hagués fet millors de no haver preferit ells Ferran VIIè a Jose Bonaparte; un país de l’Europa que pesa de veritat que, com aquests que tenen veritable pes històric i tradició democràtica, es fan dir ‘si senyor’ i que només per això sí que cal tenir-li un respecte, sobretot des d’Espanya) es va xiular ‘la Marsellaise’? Doncs que no vinguin amb martingales, ara.

I ara també, ja comencen a sortir amb que si Barça i Athletic de Bilbao no haurien de tornar a jugar la Copa i que si volen es muntin una lliga per a ells. Bé, no se’ls pot negar la raó: a les verdes i a les madures. Encara que exemples d’equips que juguen a lligues d’altres països n’hi ha. Com el Mònaco, que juga a la lliga francesa. Però bé, agafem-los la idea. La lliga catalana seria molt de segona divisió. Però la baixada de nivell que faria l’espanyola sense el Barça (amb qui se les hauria el Real Madrid?)... No, això tampoc no els interessa a ells i, com que hi ha coincidència d’interessos, tranquils, es mantindria l’actual ‘statu quo’.