03 d'Octubre de 2009

Tu què saps, Montilla?

A José Montilla algú li ha dit que és el president de Catalunya i s'ho ha cregut, quan, en realitat, només exerceix de delegat i veu del seu amo del govern espanyol davant d'una institució com la Generalitat que li ve gran. Per molt que no ho vegi així una de les branques del PSOE a Catalunya com és Esquerra, que és qui el va posar.

Però, com a mínim, el que se li ha d'exigir a en Montilla és que no parli de coses sobre les quals no en sap res. He de reconèixer que em posen dels nervis els discursos institucionals que pronuncia, per exemple, l'Onze de Setembre. Per molt que a alguns allò que els emprenyi sigui una paròdia posterior, que jo diria que és absolutament encertada en aquest cas. Aquests missatges, encara que ja sabem que els emeti qui els emeti no deixen de ser un mer tràmit, han de tenir la capacitat de fer-nos reflexionar i, per això, qui els digui ha de tenir una autoritat moral. Per exemple, el president Pujol. Ell sí sap que és Catalunya; ell sí coneix els catalans i, quan sortia a parlar com a president de Catalunya, te l'escoltaves. Hi estiguessis d'acord o no.

Però Montilla, què pot dir sobre Catalunya i els catalans? I no parlo de pedigrí, parlo del nul interès que sempre ha tingut pel nostre país. Què pot dir de nosaltres algú que des del seu pedestal de l'alcaldia de Cornellà deia que per aquell càrrec no calia saber parlar català? Res. No té autoritat moral.

I ara es despenja amb que el veritable patriotisme no es defensa amb "aventures impossibles", en referència a l'independentisme. Només un 'petainista' podria dir això, i és evident que Montilla ho és, perquè un president de Catalunya pot, si voleu, no ser independentista; el que no pot ser mai és contrari a l'independentisme perquè es pot trobar que el seu poble sí que desitja aquesta opció. I, si ho és, que calli. Aquest és un exemple més -el darrer, que segurament no l'últim- de la inoportunitat de les paraules d'aquest home quan vol parlar del país.