02 de Juny de 2009

Tremosa i Junqueras, els dos mosqueters

De cara les eleccions europees d’aquest diumenge, i més enllà de la forta -i justificada- abstenció que hi haurà, penso que els catalans tenim dues opcions que poden fer molt bona feina a Europa i que es poden complementar molt bé, com són Ramon Tremosa i Oriol Junqueras.

L’un, el candidat de CiU, aporta la concreció, l’argumentació; i així ho ha demostrat en una campanya, defectuosa perquè no ha fet massa soroll, però destinada a qui vulgui escoltar raons de pes i no tonteries d’espantall. L’altre, el d’ERC, allò que en diríem el relat, la il·lusió; encara que ha tingut una campanya marcada per certes dosis de populisme desencertat (ho sento Oriol). Així serien el voler l’entrada de Catalunya al G-20, cosa que per extensió de país li seria impossible, o la perversió voluntària de context històric (recordem que Oriol Junqueras és historiador) en les acusacions a Vidal-Quadras, que, a més, prou defectes polítics té com per carregar-li un esclavisme del qual n’és totalment innocent.

Paradoxalment, conec més a Junqueras (amb qui he tingut la sort de treballar a la sèrie El maquis, la guerrilla silenciada, de TV3) que a Tremosa, amb qui he creuat no més que algunes paraules en un parell d’ocasions, però que serà a qui votaré. Perquè crec que si bé és interessant la proposta de la il·lusió, encara ho és més la de la concreció. Però necessitem d’ambdues, que consti.

A més, són dos candidats independents dins els seus partits (això, en el cas de Junqueras ha de ser determinant) i, si ja en principi, això de la pertinença a dos grups diferenciats no és obstacle per votar en contra d’aquests grups quan hi ha interessos comuns -o sigui, que no vinguin els de sempre a dir que el Parlament Europeu no vota mai en clau de països- menys ho serà encara entre dos eurodiputats amb força coincidències per Catalunya. A banda, em consta que són molt amics.

De manera que voldria encoratjar tant la gent de CiU com d’ERC (per una vegada que el seu vot pot ser útil a Catalunya!) a que diumenge vagin a votar. Faran bona feina, aquests dos. I, així, de retruc, es demostrarà que Catalunya, com sempre, té vocació europeista; no com alguns que això ho han descobert fa quatre dies.

Als altres, catalans, ni aigua. Primer perquè les seves candidatures no són del país i segon perquè ells tampoc demostren massa catalanitat. Més aviat al contrari. I si em voleu posar en Romeva com a excepció, mireu, potser sí, però és que la seva llista ja és ‘per se’ absolutament invotable.