13 de Gener de 2009

Pilar: els bons estem amb tu; els integristes amb Hamàs

No volia parlar dels practicants del genocidi contra el poble israelià de Hamàs perquè veus molt més autoritzades que la meva se m’avançaven i em treien els arguments. I compte que només els dono el mèrit d’avançar-se’m. Perquè no sabent-ne tant, és prou evident la pura lògica. Israel va patint atemptats continuats d’uns terroristes radicals islàmics que consideraran enemic qualsevol que no es plegui davant les seves exigències. No hi ha terme mig, davant això; no hi ha negociació, no hi ha diàleg, no hi ha diplomàcia. Només un únic objectiu: acabar amb l’única democràcia lliure d’Orient Mitjà. Ara, alguna llumenera em pot dir què s’ha de fer davant tan cruel situació? Abaixar els braços? Això significa que un altre els alçarà; proposar una nova treva? L’aprofitaran per destruir-te.

Bé, tot això ho anaven dient, amb matisos imparcials força interessants, veus tan clares com les de Vicenç Villatoro i Joan B. Culla. O el decididament lúcid pensador d’esquerres André Glucksmann entre d’altres. És a dir, tot el que jo digués era repetir. I no ho volia fer. Però ara em veig obligat a parlar del tema. I m’hi veig a causa de les amenaces que ha rebut una altra veu tant encertada en la qüestió com és la de la Pilar Rahola.

Hi ha qui no ho vol entendre. Hi ha gent que, de bona fe -segurament, la majoria- que ha anat a unes manifestacions en favor del poble palestí que, en realitat, el que ha estat fent és donar alè a Hamàs, veritable culpable, com deia abans, de la situació. Perquè a Hamàs, a més, Palestina tant se li en fum: la seva dèria és aniquilar Israel. Com també la d’altres manifestants que ja no anaven amb tant bones intencions. Són tota aquesta colla d’afins al tercermundisme ètic i estètic que pretenen acabar amb tot allò de bo que ens ha donat la societat occidental. I ho fan a mode i semblança dels seus herois de les causes perdudes, en aquest cas, els terroristes de Hamàs. Són, com diu la Pilar, aquestes feixistes que, en aquest cas, l’han amenaçat. Ella en diu d’esquerres; jo afegiria, encara més, antisistema. Que ja ho diuen que per arribar als seus objectius s’ha d’emprar la violència. Ara, quan el sistema per mitjà de la policia es defensa, llavors surten a plorar: “policia assassina”, “el sistema ens pega, mama”. En fi, integristes.

Alguns, ho he de reconèixer, independentistes. Però no independentistes seriosos com ho som la majoria, no. Independentistes d’aquells d’Independència i Socialisme (entès aquest socialisme com el comunisme més nefast que s’hagi vist mai; no a la manera democràtica que coneixem tots) que, com els diguis que de la segona part res de res, ja semblen voler tallar-te el coll. I, francament, per aquest viatge sí que no ens caldrien les alforges.

Però, com sortosament hauràs pogut comprovar, Pilar, la majoria sensata -de tots colors, eh?- està amb tu. Els bons estem amb tu; els integristes (i ja no sé si també algun polític apallassat), amb Hamàs.