30 de Juny de 2009
Ja en vaig parlar fa bastant de temps del tema, però cal insistir: cal debatre la qüestió del cony de les putes bicicletes! I per què ho faig? Per què segueixo amb la cosa? Doncs perquè alguns són uns incorregibles adherits a allò que se’n diu progressisme -de veritat ho és?. De veritat és progressisme allò que només s’entén com a dogma de fe incontestable pel simple fet de que és esquerranós o ‘multiculti’ i queda bé (multiprogrepijicutreguai... Per anomenar-ho d’alguna manera)?- Doncs no.
M’han trencat el tema del què volia parlar els darrers esdeveniments, perquè tenia pensat referir-me a un altre ítem recurrent de la tonteria oficial, com és la dèria municipal de penjar la bandera de l’arc de Sant Martí a la jornada gai de Catalunya -¿Per quan la reivindicació oficial del , per exemple, dia mundial dels ensinistradors de puces importades de Groenlàndia, si és que existeix? I aquells homosexuals que, de veritat, hagin fet de la seva lluita una qüestió de militància penso que entendran la paròdia- però la última mirada a la realitat social fa que hagi de canviar de qüestió de forma sobtada.
I els darreres esdeveniments em porten a comentar que no fa ni mitja hora acabo de veure les empreses ‘pintureres’ contractades -i suposo que amb criteris més enllà de l’amiguisme ‘sociata’- per l’Ajuntament repintant aquells eslògans de carrer que diuen, textualment: “A Barcelona, 1 de cada 3 morts en accidents de trànsit anava a peu. Atenció, tots som vianants” i la frase adornada amb un signe d’admiració que abasta les seves quatre línies. Clar, jo no dubto de la bona fe de l’Ajuntament de Barcelona (mira que això de ser políticament correcte... Sí que en dubto, caram!), però els fets reals evidencien la trampa consistorial.
La trampa, lògicament, està en que potser sí... Potser els vehicles a motor maten vianants... Però el què és incontestable és que el ciutadà d’a peu del que n’està tip és d’haver-se d’apartar perquè li ve de cara (o d’esquena) un ciclista amb rastes que es creu tenir el cel (o, vaja, el paradís de les ‘hurís’ islàmiques, que sembla agradar-los més, si tenim en compte allò que els motiva a manifestar-se) guanyat per una autoritat moral superior, sobretot perquè vota IC-V (o altres andròmines polítocoecologistes). És clar, amb la bicicleta, en principi, no el matarà, al ciutadà -d’aquí la trampa-, però sí que el pot lesionar. I greument. És a dir, l’Ajuntament es preocupa pels danys que pot causar un fenomen que se li escapa perquè, evidentment, no ha creat, però sembla insensible al que ell mateix incentiva i al qual recolza de forma explícita, tot i tenir en compte (suposo) que l’ha deixat en mans d’usuaris irresponsables (per una vegada, siguem realistes: amb la meva denúncia no paguen justos per pecadors; ans al contrari, els molt pecadors es beneficien dels quatre justos).
Ah, i les solucions al tema de les bicicletes les trobareu al primer article que vaig escriure en relació al tema i que està referenciat al primer paràgraf.
TORNAR 
