29 d'Octubre de 2009

Laporta: rauxa inqüestionable (i 2)

Deia abans que els dos grans grups mediàtics de la premsa catalana imiten Joan Laporta fent nacionalisme. Sembla evident que no se n’adonen però estan fent precisament allò que tant critiquen: Per què li confereixen a la selecció espanyola de futbol un perfil nostrat, quan “la roja” no desperta l’entusiasme dels catalans, precisament? Ah, no, ara no és nacionalisme, és clar... Més greu encara: Per què parlaven de l’opció de Madrid com a seu dels Jocs Olímpics del 2016 com si aquesta fos un desig generalitzat?. Precisament és el contrari. Que Madrid fos seu dels Jocs Olímpics del 2016 era nefast per Catalunya però, compte!, també per Extremadura, per exemple. Per què? Mireu. Quan Barcelona fou designada seu dels Jocs Olímpics de 1992, rebé una gran inversió, des de 1986 fins l’any olímpic... Però sempre per sota de Madrid, fins i tot, en aquella ocasió especial. A tall d’exemple, l’any 1987, gairebé un any després de la designació olímpica, i ho pot consultar qui vulgui fer-ho a La Vanguardia -mira!- del 15 de març de 1987 (pàgina 34), es publicava que la inversió per a autovies estatals (punt important: el flux viari és bàsic en un esdeveniment d’aquestes característiques) seria de 10.736 milions de pessetes a Madrid i de 2.500 milions a Catalunya. És clar, si en aquestes condicions, Madrid superava a Catalunya en inversió, què no s’hagués fet ara en el cas de que la capital espanyola hagués estat designada seu olímpica! I això, com deia abans, també hagués repercutit en la minva de les inversions a Extremadura. Però, és clar, defensar els Jocs Olímpics per Madrid és cosa de tots (fins i tot pel senyor d’Extremadura) doncs, què caram! els grups mediàtics catalans, al capdavant!. Però bé, això no és fer política o nacionalisme, segons el Grupo Godó i el Grupo Zeta... En tot cas, és fer el burro, diríem els catalans. I que no em vingui la caspa a dir que els madrilenys van donar suport a Barcelona ’92. Amb aquests arguments... A part, no ho feien com a reconeixement a Catalunya, ho feien per l’espanyolitat dels Jocs; tot just un dels factors contribuents (el de les inversions abans esmentat, apart) al rebuig català als jocs madrilenys. En alguna cosa havíem de coincidir...

Segueix el mediatisme oficial amb les seves fal·làcies: “Oh, és que amb Laporta és difícil ser del Barça fora de Catalunya”. No sé... De veritat els culers de Brisbane, de New York, de París o de Tananarive veuen el seu dia a dia complicat?. No pas, penso. I mira, si no saps apreciar l’excel·lència futbolística del Barça, escolta, hi ha més equips al món. Potser n’hi ha algun ben immaculat en el color que omple més les teves expectatives: el problema és teu. I continua. “Laporta ha ofès presidents autonòmics”. Sí, Miguel Ángel Revilla, estrafolari president de la comunitat autònoma de Cantàbria, aquell que demostra una concepció de la democràcia molt estesa entre els espanyols, que indica que hi ha temes com la sacrosanta unitat de la pàtria que son indiscutibles gairebé per genètica: “jo no m’assec ni amb terroristes ni amb els que defensen la ruptura amb Espanya”. S’ha de ser burro o tancat de ment, la veritat. L’altre angelet, Guillermo Fernández Vara, president de la Junta d’Extremadura, a qui el president Laporta va dir imbècil. Bé, no és maco, això, la veritat, ho dic sense ironies. Tampoc vull entrar a jutjar la conversa perquè, com la majoria dels que n’han parlat, no sé com es va produir ni he llegit l’article escrit per Fernández Vara a Marca que va originar el conflicte. En tot cas, l’ínclit extremeny (per cert, també hipotètic perjudicat si Madrid 2016 hagués esdevingut una realitat) també és d’aquells que no dormen pensant en Catalunya. “L’Estatut català no pot esquinçar la igualtat de drets a Espanya” (no la sap llarga el xicot, eh?. Des d’Extremadura estant?) sense pensar que no és el mateix una nació que una comunitat autònoma creada artificialment arran d’un cop d’Estat.

És clar, com que no en tenen prou amb l’argument polític, llavors (lligant-la) van per la vessant esportiva. Els mèrits són tots de Josep Guardiola. A Laporta només li toca quota de participació quan les coses van maldades. Perquè, és clar, a Guardiola no l’ha posat Núñez -llavors sí que estarien repartits els mèrits. I això que Cruyff només va arribar quan el de Barakaldo va veure que perdia la poltrona si venia Clemente- i tot el de bo que faci l’equip és només mèrit d’ell. Interessadament, no es té en compte que les presidències futbolístiques parteixen d’un candidat que agrupa un seguit de gent que, amb efecte piramidal i cadascú des de les seves competències, va ampliant l’organigrama -no com en política, o els aparells dels partits hi intervenen molt-, i que l’aital candidat el conforma partint de les aptituds de cadascun dels seus membres. I, per tant, els mèrits de Guardiola o de Sandro Rosell venen de qui ha generat la possibilitat de la seva designació, ja sigui com a vicepresident esportiu o com a entrenador.

Això sí, és veritat que tot el que passa a l’entorn, des dels espionatges fins a les lluites electorals, pot afectar a l’equip fins al punt de baixar a segona divisió. Cada dia, els jugadors del Barça segueixen els avatars extraesportius amb extraordinària fruïció: ‘e quando si trattava di parlare aspettavamo sempre con piacere’, que diria el gran Battiato. Sense anar més lluny, l’altre dia em van explicar que Ibrahimovic coneix el dia a dia de Joan Oliver des que, a la seva Suècia natal i després a Holanda, seguia cada matí el Bon dia, Catalunya de TV3 i que el que sempre ha temut és que la immensa humanitat del director general del club es desplomés sobre el seu cap... Però com que sap que això no passarà demà! No... És que si no fem xerinola amb les animalades que es diuen...

Total, i per acabar, no es tracta de donar carta blanca a Joan Laporta perquè faci el que vulgui. Potser ens enreda a tots com ho va fer el General della Rovere (i, escolteu-me, si és en el mateix sentit, encara que igualment censurable, al cap i a la fi oli en un llum). Sí és així, ja en tornarem a parlar. Però el que compta és que ara necessitem gent del seu perfil.