04 de Setembre de 2009

La Falange, coll a terra!

Aquests indigents polítics que són la gent de C’s s’enorgulleixen d’haver aconseguit iniciar el procés mitjançant el qual, a instàncies de l’advocacia general de l’Estat espanyol, un jutjat de Barcelona ha suspès l’autorització del referèndum sobre l’autodeterminació de Catalunya que s’havia  -s’ha!- de celebrar a Arenys de Munt el proper dia 13 de setembre.

Diuen que és il·legal, però res havien dit quan, abans que ells, s’hi havia oposat, per les mateixes raons, una organització suposadament política -el ‘suposadament’ s’intueix tenint en compte que l’ànima podrida i tumefacta que els alimenta com vampirs carronyers és la del ridícul de veu atiplada, garrulo estudiant d’anglès per a retrassadets (veieu vídeo http://www.youtube.com/watch?v=upTZ5T0JQUY), i de masculinitat dubtosa (que això és el que més els pica) general Franco, que va dir allò de “haga como yo, no se meta en política”- com la Falange. És clar, entre cosins germans no es fan mal. Però sap greu que algú que diu que vol ser demòcrata abans es fixi en el que fan altres demòcrates que no pas en el que fan els hereus d’una dictadura. Clar que ja sabem que C’s només es preocupa d’allò que té neguitós al carrer.

Però no era d’aquests a qui queden dos telenotícies, abans de ser absorbits en massa per la mòmia exsocialista basca, de qui volia parlar, no. El tema és la Falange, grupuscle que ha dit que manté la convocatòria anticatalana del 13-S encara que el departament d’Interior els ho prohibeixi. És normal: s’abracen a les suposades lleis democràtiques quan els convé; actuen dins el seu franquisme genètic quan no els va bé. El problema, però, rau en una altra banda. Ja sé que se n’ha parlat molt aquests dies, però jo ho faig després d’aquesta manifestació d’“impasible el ademán” més recent. On és, aquí, la Llei de Partits?. És ben clar, només és vàlida quan es tracta d’atacar qualsevol nacionalisme no espanyol. Es tanquen diaris a Euskadi, s’aplica a formacions polítiques arran de sospites com a mínim dèbils, i no es fa en moltes altres perquè seria un escàndol, però sempre s’apunta cap a nacionalismes no espanyols. Però, i aquests de Falange? Si ja els era aplicable abans, ara la necessitat és definitiva en haver desafiat claríssimament l’Estat de Dret i, per tant, constituir-se en veritables terroristes (que mira, els altres, ara assassins execrables, abans de la democràcia, amb el “gran saltavallas”, i faig referència a un acudit de l’època que diu que es troben Carrero i el protagonista de la sèrie ‘Kung-fu’, després de morts, i el segon li diu al primer que a ell el coneixen com el “Pequeño saltamontes” i el segon ja us ho imagineu... Potser era l’única solució per evitar la continuïtat de la dictadura).

Per tant, amb els mecanismes de l’actual llei a la mà -ai, que curta es queda, en casos com aquest-, amb els falangistes, coll a terra!