05 de Desembre de 2008

La Constitució de la por

Ara que fa trenta anys que es va votar la Constitució és un bon moment per a fer avinent una circumstància que ja s’hauria d’haver produït fa uns quants anys. I és que cal reflexionar sobre la Carta Magna i cal, com a mínim, buscar els mecanismes per a tornar-la a referendar en un moment en què, malgrat el que pugui semblar, hi ha una realitat política allunyada de cap perill involucionista. En aquest sentit, ara estem en una societat normal.

En canvi, no ho estàvem quan varem ser consultats al respecte. Aquell vot afirmatiu de molts que el van donar era el vot de la por; era el vot de voler assegurar, no fos cas que tot es tornés a perdre. I, evidentment, no vull dir amb tot això -com diuen alguns eixelebrats- que aquesta sigui una constitució franquista per bé que sí que va venir marcada per l’existència d’aquell règim. Això és innegable, com ho és que també el context n’estava marcat. Per tant, el vot va ser formalment lliure però qualitativament no ho va ser tant, amb la qual cosa podríem dir que presenta escletxes en la seva legitimitat. I no per mala fe dels qui van elaborar la Constitució sinó per lògica pura.

Amb el què he dit, per tant, penso que pot estar d’acord aquell que voldria canviar la Constitució de dalt a baix però també qui està encantat amb l’actual llei de lleis. Perquè ara no vull parlar de la seva qualitat; del que parlo és de la seva realitat. I, si bé és veritat que una constitució no pot estar subjecte a capricis o tendències passatgeres, també ho és que cal revisar-la a fons quan el context social experimenta canvis importants, siguin de la índole que siguin, com és el cas. I la prova està en què és molta la gent -i per raons absolutament oposades- que en demana aquest reciclatge.

S’hauria d’abordar el tema. No sé com: potser amb un referèndum sobre el nivell d’acceptació. I si resulta que estem contents amb aquesta Constitució, doncs perfecte: jo aquí ja no hi entro.