12 de Setembre de 2009

Jo tampoc no vull la Noa

Els catalans de bé portem uns dies que ens pugem per les parets i la culpa la tenen aquests pallassos de la política que són la gent d’ICV (prou de dir allò que amb l’adjectiu es menysté un col·lectiu: Jaume Mateu i Bullich és una persona intel·ligent la feina del qual és representar un personatge, si més no ingenu, que és Tortell Poltrona. Bé, si us agrada més, comparem els d’aquesta formació política amb el Rainman -ai, no, que aquest era intel·ligent- i esperem que no se’ns ofengui en Dustin Hoffman).

L’última animalada que han fet -per quan ens plantejarem que, més enllà de qualsevol opció política, el que és bàsic és que aquesta gent no pugui marcar cap agenda?- ha estat, al costat d’unes altres llumeneres com aquesta cosa rara d’“Aturem la Guerra” -és clar que només quan hi hagi sospites que pel mig hi ha Estats Units o Israel, per exemple-, promoure el boicot contra la cantant israeliana Noa. La Noa, la dolça Noa, la intèrpret d’“Smile”, banda sonora de la pel·lícula antinazi “La vita é bella”; la que associa la seva veu amb els ‘feixistes’ Joan Manuel Serrat o Miguel Bosé, per exemple... I tot perquè, segons ells, no ha condemnat la defensa israeliana contra els assassins de Hamas.

“Què en pensa vostè dels míssils de Hamas contra la població israeliana?” “Bé, nosaltres, els israelians i, per extensió, tots els jueus, som uns malparits i és de justícia que ens bombardegin. Més ens n’haurien de caure!”. “Però Israel, no té cap dret a defensar-se?” “Escolti, vostè és tonto o què?. No li he explicat ben clar què som els israelians?”. Aquesta seria la Noa que voldrien escoltar aquests amics del terrorisme islàmic que es fan passar per recolzadors del poble palestí. Aquesta és la que aplaudirien. Però poc els importa que Noa hagi estat una abanderada de la pau israeliano-palestina. Ells la voldrien contra el seu poble. És clar que això tampoc ens pot estranyar. Al cap i a la fi, donen suport a qui fa mal a Catalunya...

Però, tot i això, jo coincideixo amb aquesta gent en un punt. Jo tampoc vull la Noa. Precisant, no vull aquesta Noa; encara que ella no en tingui cap culpa. Diu la Noa que ha estat manipulada. Bé, no per aquests; no hi arriben... Les seves tonteries no tenen més rerefons del que s’hi pot veure. Però l’encerta quan diu que ha estat manipulada, perquè la història de les manipulacions d’artistes ve de lluny i tot amb un objectiu tripartit -de tots!-: liquidar la voluntat nacional de Catalunya. Així, en aquest cas -i jo que, amb bona fe, pensava que tot venia a raó d’una voluntat de desgreuge pels insults a Israel fets per les altes institucions de govern catalanes-, a Noa se l’ha contractat amb l’objectiu de destacar la mediterraneïtat de Catalunya, aprofitant la designació de Barcelona com a seu de la Secretaria General de la Unió per la Mediterrània: una manera més de dissoldre el caràcter nacional de la Diada. Cosa que agrada molt a aquest tripartit espanyolista que ens governa, i que no és la primera vegada que posa en pràctica.

Així, l’any 2005 contracten Mayte Martín. No els importa la seva qualitat musical -contrastadíssima, segons els entesos- sinó el fet que la seva especialitat artística és el paradigma del folklore espanyol, és a dir el flamenc, i aquest és l’eix bàsic que la porta a actuar en aquella Diada. És clar, els catalans xiulem. No a la persona ni a l’artista, sinó a la provocació. Circumstància que es repeteix amb l’elecció d’Elvira Lindo -que, a sobre, ha fet algunes manifestacions anticatalanes; i això ja és més greu- a la qual se l’escull, l’any següent, ara el tripartit municipal per a fer el pregó de les Festes de la Mercè, perquè és una escriptora en llengua castellana, més enllà de la seva qualitat, tema en el qual ja no entro. I, a sobre, en aquest cas, alguns energúmens de C’s equivoquen el sentit del seu caminar i, enlloc d’anar a cercar la frontera de l’Ebre, van a buscar brega amb els catalans. Amb les raons de la contractació de Noa, tot i que més descafeïnades, la voluntat d’anticatalanisme ha persistit. Però ella, que consti, no en té cap culpa.