26 de Novembre de 2008

Independència, ja... I sense referèndum

Tots aquests que s’emprenyen quan poses en dubte la seva catalanitat, perquè a la pràctica la reivindiquen per tenir el dret de fer mal a Catalunya -“la maté porque era mía”, i com era seva en tenien el dret: argument paral·lel al que fan servir els maltractadors conjugals a l’hora d’haver atonyinat l’esposa- addueixen que el referèndum per a l’autodeterminació del nostre país és una inutilitat perquè tots ens autodeterminem quan votem a les diferents conteses electorals.

Tenen raó. Per això, cal proclamar des d’avui mateix la independència de Catalunya en raó a la composició del nostre Parlament. Sense consultes addicionals. El nostre Parlament té majoria nacional procliu a la independència i aquesta ha estat, ja directament, la nostra autodeterminació si seguim les pautes a les quals concedíem acollir-nos. I aquí s’hauria d’acabar l’article.

Però, ai! Sempre hi ha un element que distorsiona: un altre cop tornem al debat. Amb raó es podria dir que, més enllà de les paraules i anant a la pràctica, el cert és que el Parlament català el composen cinc forces espanyolistes i una decididament nacional: CiU. Perquè ERC, amb els seus jocs de mans -netes, per suposat- ha ostentat un fals independentisme que l’ha portat a regalar -i no un sinó dos cops- Catalunya a Espanya. Amb jocs de mans i de paraules, és clar... Que si som independentistes i no nacionalistes (?); que si calia un gir; que si no es pot criticar Montilla... I amb tot això i l’equidistància van enganyar un bon munt de votants el 2003 (els qui els van votar el 2006 no es poden considerar enredats, és clar) i ara es pot ben dir que són una de les potes que sustenten l’espanyolisme i inciten -segurament, de forma involuntària, que consti- l’anticatalanisme que actualment hi ha al nostre país.

No obstant, encara hi són a temps: els concedim l’oblit si es comprometen a servir la nació. Deixem-los la darrera oportunitat i oferim-los passar full, malgrat els seus pecats. Donem-los la possibilitat de retornar a les seves sigles històriques la dignitat nacional que els va conferir tanta gent abans del tall del 39 i que va continuar amb la recuperada democràcia amb el periple que va abastar des d’Heribert Barrera fins el binomi Colom-Rahola. Ara, si a aquesta executiva de Convergència, amb Artur Mas, Oriol Pujol, Felip Puig, Alfons López Tena i el propi Àngel Colom, entre altres, suméssim la voluntat d’una ERC caiguda del cavall de l’espanyolisme, la fita seria assolible: total, els catalans ja ens hem autodeterminat al nostre Parlament.