29 de Gener de 2010

ERC és PSOE

Una vegada ja vaig explicar que C’s tenia enveja d’ERC perquè aquest partit (en les versions actuals, post Colom-Rahola i tot el reguitzell de gent que, fins el moment, havien aconseguit que ERC fos l’altre referent de Catalunya, és clar) ha estat, i encara és, la clau de la veritable desaparició del caràcter nacional del nostre país. És a dir, C’s apareix com a metàfora de l’odi vers Catalunya però qui fa la feina efectiva -i bruta, com no podia ser d’altra manera- és ERC amb el seu quintacolumnisme. Per què necessiten C’s alguns, si ja tenen ERC?. Sigueu pragmàtics, nois!. Si voleu fer mal a Catalunya, no voteu C’s ni Rosa Díez que, al cap i a la fi, no seran influents -potser ni tinguin escó al futur Parlament-. Voteu ERC!. És el mateix, de veritat. Els vostres antagònics polítics són CiU i Reagrupament (i per molts anys ho puguin ser ambdues forces catalanes), no pas ERC.‘

'Home, sí', em direu els rabiosament anticatalans, 'no ens vinguis amb punyetes perquè ERC és PSC i el PSC és nacionalista’' I jo us respondré 'teniu part de raó, nois. Però matisem, el PSC no existeix; és PSOE, i ERC és una marca blanca del PSOE -amb uns trets de màrqueting diferencials per fer d’enganyabadocs per a independentistes indocumentats-.I, és veritat, coincidim; el PSOE és nacionalista; però nacionalista espanyol: tant com vosaltres de C’s, tant com vosaltres d’UPyD, tant com vosaltres del PP. Sou tots el mateix, de veritat'.

Per tant, aquesta operació de treure’s la careta que ha fet l’inefable Xavier Vendrell a la conferència a la biblioteca Jaume Fuster l’hem de valorar com a mostra de sinceritat, però també hem de reconèixer que és inútil perquè no evidenciarà res que els catalans no sabéssim.

Vendrell ha intentat disfressar la ideologia espanyola de l’actual ERC amb frases sensacionalistes com ‘a no fa vergonya ser espanyol' (em pregunto, n’hauria hagut de fer mai?. No. Altra cosa és reconèixer que Espanya no talla el bacallà enlloc, que és molt diferent. Però ser conscient del lloc que s’ocupa al món no ha de ser sinònim d’avergonyiment; per dir-ho d’una altra manera, a Espanya -i a Catalunya- qui se senti espanyol l’ha d’estimar; altra cosa és que, objectivament se n’hagi de sentir orgullós. I, a part, Vendrell, tu i el teu partit -ara, repeteixo- en sou un exemple de que no és vergonyós ser espanyol). Però Xavier Vendrell havia de dir-ho per satisfer la seva quota d’ingenus votants pseudoindependentistes, que confonen velocitat i porquet. I, és clar, com que ara veu que s’acaba la mamella tripartita, que ha servit per aixoplugar tanta inutilitat política, es veu obligat a cridar també a aquells votants seus naturals de qui feia veure que en renegava.

Més enllà d’això, la resta del discurs és aquell que, si no et diguessin qui l’ha pronunciat, aviat diries Zaragoza! verbi gratia amb, això sí, un petit amaniment perquè pugui seguir colant que ERC es diferencia del PSOE. Però no: ERC és PSOE.