30 de Gener de 2009

C’s té enveja d’ERC

C’s és un partit nascut de l’odi a Catalunya i amb voluntat de fer mal al país. Per molt que els seus estatuts diguin altres coses: els estatuts dels partits moltes vegades semblen arguments per a fer combregar amb rodes de molí a tots aquells que no són del partit que els ha determinat. Però tothom sap que els estatuts no acostumen a reflectir l’esperit d’un partit, veritable motiu d’atracció de votants, simpatitzants i afiliats. I C’s existeix per una voluntat d’aniquilar Catalunya.

Però el problema del partit és que són quatre gats fent la tàctica del Timbaler del Bruc (per cert, potser l’únic mite de la simbologia catalana que agrada, sobretot, als anticatalans) que és multiplicar-se en posts a diaris digitals i similars, tot duplicant noms i nicks, per fer veure que són més dels que són en realitat. Però tenen poca força.

No obstant això, tenen una gran sort: existeix aquesta ERC, amb la capacitat de decisió, que patim avui en dia. Si C’s mai es va imaginar poder aplicar un full de ruta en la seva actuació, segur que aquest coincideix plenament amb el d’ERC, i per això tenen enveja d’aquest partit dit independentista. Veiem-ho:

Catalunya és forta, rica i valorada a tot arreu amb els governs de CiU. En aquest moment, cal esperar a sortir a escena el dia que s’albiri una caiguda de Catalunya, si pot ser fins els límits del ridícul on s’ha arribat avui. Però vet aquí que apareix ERC i, contra la voluntat de molts dels seus votants i també de la de la resta de catalans, s’oblida d’enfortir la nació, nega la presidència a qui l’ha guanyada, i regala Catalunya a l’Espanya del PSOE -transmutat en aquest ectoplasma anomenat PSC-. Catalunya comença la davallada, es va empobrint nacionalment i, poc a poc, els enemics interiors i exteriors van traient pit: la desnacionalització comporta descohesió. Bon primer pas, ERC!

Però encara no n’hi ha prou. ERC té una segona oportunitat. Els catalans, d’altra banda, tornen a votar el president que volen (sí, ja sé que són eleccions al Parlament, però em remeto, de nou, a l’esperit de les coses). Tot i amb això, continuant la seva tasca afeblidora del país, ERC dóna el cop de gràcia a Catalunya tot lliurant-la de nou a un PSOE que ara presenta un candidat a president que mai ha pensat en Catalunya i sí en una Espanya “una y no cincuenta y una”. De fet, el president ideal per a C’s, no ens enganyem: és dels seus, caram! -si de veritat els de C’s no volen Montilla perquè el consideren massa català, si us plau, que no em vinguin a rebatre això de l’odi a Catalunya-.

I quines en són les conseqüències de tot això? Doncs convertir el país en una regió de fireta -amb la sempre inestimable i decisiva col·laboració d’IC-V, és clar- de la que qualsevol se’n pot riure, pobra econòmicament, i absolutament ridícula. Se’n poden riure, tant els de dins com els de fora. I amb raó. Un full de ruta perfecte per a C’s: El full de ruta d’ERC.