04 de Març de 2009

Convergència, 'Eyes wide shut'

Potser aquest article és obsolet en aquests moments. Tant de bo fos així! Això voldria dir que l’horitzó permet assegurar que s’ha acabat la travessia de Convergència pel desert i que el proper president de la Generalitat serà Artur Mas. Els catalans ho necessitem això, perquè cada dia que passem amb el tripartit el país s’ensorra més. I, a banda, ara més que mai necessitem recuperar Catalunya, prendre-li a aquest PSOE que també ha aconseguit el darrer bastió no espanyol que hi havia, com era el País Basc, amb la conseqüència que això suposa d’espanyolització -i per tant d’empobriment- general.

Sigui com sigui, però, des de les primeres eleccions en que ERC va regalar Catalunya a Espanya, que no surto del meu astorament pel fet que CiU, guanyadors llavors, al 2003, i també al 2006, s’hagi obsessionat tant, s’hagi desmoralitzat i s’hagi autoinculpat de la falsa desfeta. Que si hem pagat el Pacte del Majestic i el superior suport al PP; que sí no hem sabut substituir el president Pujol; que si tal i tal. Punyetes! CiU va guanyar el 2003 de quatre diputats; el 2006, ho va fer d’onze! Però és que l’any 1999 també havia guanyat de quatre. És a dir que no s’hi valia autoinculpar-se del càstig i començar, com va fer Convergència, a rodolar per un fals pendent que, a la fi, va estar a punt de convertir-se en real.

És a dir, el cas de CiU es podria exemplificar en el que li passa al personatge de Tom Cruise a la pel·lícula Eyes wide shut, d’Stanley Kubrick. Si recordeu -els que hagueu vist la darrera obra mestra del genial anacoreta- Cruise i Nicole Kidman fan d’un matrimoni de l’alta societat que té una vida feliç. De cop i volta, ella, com qui no vol la cosa i sense donar-li tampoc massa importància, de fet, sense pensar-ho realment, insinua un desig d’aventura amb un altre home. A partir de la situació, el marit entra en una espiral de paranoia que comença anant a cal psiquiatre amic seu i continua fins a endinsar-lo en un món de sexe desaforat (la primera intenció de Kubrick es veu que era rodar una pel·lícula porno) dins un grup elitista semi-clandestí. En aquest entorn, es creurà víctima d’una conxorxa arran de la mort d’una prostituta -presumptament assassinada per aquella gent- que ell pensa que li ha dit que el mataran. Després, passa que ni el volen matar, ni la prostituta ha estat assassinada -mor d’una sobredosi- i acaba adonant-se que ha estat víctima de les seves obsessions i que, en realitat, la seva dona havia fet només un comentari del qual ja ni se’n recordava al cap de deu segons.

Doncs bé, amb els mals que ha patit Convergència des del 2003 ha passat una cosa similar. S’han obsessionat amb un seguit de temes i l’únic problema que hi va haver és que una colla d’irresponsables, que es veu que tenien les mans netes sobretot per col·locar germans, van decidir que també tenien una clau. I la van fer servir per l’espanyolització de Catalunya. No va passar res més.