28 de Juliol del 2009
Una colla de desgraciats (i ara m’agradaria dir que, si són de parla castellana, tota l’ofimàtica l’han comprat de la marca Hewlett-Packard; i si són de parla catalana estan molt interessats en els cursos informàtics de Front Page: en ambdós casos perquè s’identifiquen amb les sigles) han decidit commemorar el centenari de la Setmana Tràgica.
Aquesta despulla de la societat que s’anomena La Gallinaire s’ha dedicat als darrers dies a empastifar diverses esglésies de Barcelona amb un seguit de pintades-lemes absolutament passats de moda però que, per desgràcia, són el paradigma del que avui és la Catalunya tripartita i la Barcelona bipartita. Tan lluny de la dignitat, tan lluny de l’excel·lència, tan lluny de la distinció elegant.
Anem a pams. No sóc gens missaire, ans al contrari a vegades m’he plantejat...
Continuar llegint...
14 de Juliol del 2009
Admetem-ho, sí. És possible que Artur Mas es deixés enredar per Zapatero i pactés un Estatut a la baixa. Per bé que també cal reconèixer que en aquell moment el tema estava encallat i, potser, si no se solucionava de cop es corria el perill que els retalls inicials (al marge dels que farà el TC) encara l’empetitissin més. Màxim, quan algunes veus diuen que Carod tenia pactats un límits encara inferiors i, si no era així i atesa l’experiència, cal pensar que si la resolució final havia de dependre d’ERC les limitacions encara serien majors (potser, per això, s’oposaven a l’Estatut: els semblava massa complaent amb Catalunya).
Però, sigui com sigui, aquesta branca del PSOE anomenada ERC -no sé perquè li diem tripartit, quan, en realitat, el govern català es només d’un partit amb les seves línies...
Continuar llegint...
Rss