30 de Juny del 2009
Ja en vaig parlar fa bastant de temps del tema, però cal insistir: cal debatre la qüestió del cony de les
putes bicicletes! I per què ho faig? Per què segueixo amb la cosa? Doncs perquè alguns són uns incorregibles adherits a allò que se’n diu progressisme -de veritat ho és?. De veritat és progressisme allò que només s’entén com a dogma de fe incontestable pel simple fet de que és esquerranós o ‘multiculti’ i queda bé (multiprogrepijicutreguai... Per anomenar-ho d’alguna manera)?- Doncs no.
M’han trencat el tema del què volia parlar els darrers esdeveniments, perquè tenia pensat referir-me a un altre ítem recurrent de la tonteria oficial, com és la dèria municipal de penjar la bandera de l’arc...
Continuar llegint...
15 de Juny del 2009
Amatent com sempre a tot allò que de veritat interessa la ciutadania, el moribund i unipersonal partit C’s ja no tant sols s’ocupa de la part més fosca d’un club tan polièdric com l’Espanyol sinó que també es recorda d’un altre entre bona part dels seguidors del qual els seus postulats de segur tenen una bona acollida: el Reial Madrid. I això que Alberto Rivera es declara culer (amb cartell de transferible, però, ¿eh?. I no us preocupeu per la clàusula de rescissió: encara hi afegiríem calés).
Ara, el líder de sí mateix ha reivindicat que TV3 tingui més consideració “pel milió de catalans del Reial Madrid”, segons recollia e-notícies la setmana passada. I mira, no li falta raó en aquest tema, però cal matisar. No parlarem de les televisions privades perquè, atesa aquesta condició,...
Continuar llegint...
02 de Juny del 2009
De cara les eleccions europees d’aquest diumenge, i més enllà de la forta -i justificada- abstenció que hi haurà, penso que els catalans tenim dues opcions que poden fer molt bona feina a Europa i que es poden complementar molt bé, com són Ramon Tremosa i Oriol Junqueras.
L’un, el candidat de CiU, aporta la concreció, l’argumentació; i així ho ha demostrat en una campanya, defectuosa perquè no ha fet massa soroll, però destinada a qui vulgui escoltar raons de pes i no tonteries d’espantall. L’altre, el d’ERC, allò que en diríem el relat, la il·lusió; encara que ha tingut una campanya marcada per certes dosis de populisme desencertat (ho sento Oriol). Així serien el voler l’entrada de Catalunya al G-20, cosa que per extensió de país li seria impossible, o la perversió voluntària de context...
Continuar llegint...
Rss