29 d'Octubre del 2009

Laporta: rauxa inqüestionable (i 2)

Deia abans que els dos grans grups mediàtics de la premsa catalana imiten Joan Laporta fent nacionalisme. Sembla evident que no se n’adonen però estan fent precisament allò que tant critiquen: Per què li confereixen a la selecció espanyola de futbol un perfil nostrat, quan “la roja” no desperta l’entusiasme dels catalans, precisament? Ah, no, ara no és nacionalisme, és clar... Més greu encara: Per què parlaven de l’opció de Madrid com a seu dels Jocs Olímpics del 2016 com si aquesta fos un desig generalitzat?. Precisament és el contrari. Que Madrid fos seu dels Jocs Olímpics del 2016 era nefast per Catalunya però, compte!, també per Extremadura, per exemple. Per què? Mireu. Quan Barcelona fou designada seu dels Jocs Olímpics de 1992, rebé una gran inversió, des de 1986 fins l’any olímpic... Però sempre per...

Continuar llegint...

20 d'Octubre del 2009

Laporta: rauxa inqüestionable (1)

Quan parlo de la rauxa inqüestionable de Joan Laporta no m’estic referint a l’evidència de la característica sinó a l’actitud que hauríem de prendre davant d’ella. No es tracta d’adhesions inesquinçables, però en aquests moments que està vivint el país és imprescindible que hi hagi gent com el president del Futbol Club Barcelona. Deixem-lo una mica tranquil a Laporta. Al cap i a la fi, quan des d’Espanya s’apel·la a l’altra característica catalana, el seny -‘seni’, que en diuen ells- ens estan indicant el camí: hem de ser arrauxats. Per a ells el seny és sinònim de submissió.

Arran dels tripijocs que hi ha a Itàlia per aconseguir immunitats, Giovanni Sartori, a Corriere della Sera, escrivia, dies enrere, que no és mala solució acollir-se temporalment a aquesta possibilitat sempre que...

Continuar llegint...

13 d'Octubre del 2009

El PP, un greu perill per Catalunya

Tenim tots una percepció tòpica, però alhora encertada, de que el PP és nefast per Catalunya. No s’alegrin massa els del PSOE -diguem-li tripartit en la seva versió catalana- en llegir aquesta afirmació, perquè ells no ho són menys. És la màxima planiana de la igualtat entre els espanyols d’esquerres i els de dretes: tots volen liquidar la idiosincràsia nacional de Catalunya. En tot cas, uns es diferencien dels altres (i això també és un lloc comú però alhora cert) en una falsa amabilitat.

Dit això, el perill que jo veig en el PP té una altra naturalesa. Fixem-nos: no cal ser massa clarivident per veure que les properes eleccions estatals les guanyarà el partit de Rajoy: Una situació parella a la que es preveia per l’any 2004. A Catalunya, uns mesos abans, i amb aquesta previsió, el tripartit resultant...

Continuar llegint...

03 d'Octubre del 2009

Tu què saps, Montilla?

A José Montilla algú li ha dit que és el president de Catalunya i s'ho ha cregut, quan, en realitat, només exerceix de delegat i veu del seu amo del govern espanyol davant d'una institució com la Generalitat que li ve gran. Per molt que no ho vegi així una de les branques del PSOE a Catalunya com és Esquerra, que és qui el va posar.

Però, com a mínim, el que se li ha d'exigir a en Montilla és que no parli de coses sobre les quals no en sap res. He de reconèixer que em posen dels nervis els discursos institucionals que pronuncia, per exemple, l'Onze de Setembre. Per molt que a alguns allò que els emprenyi sigui una paròdia posterior, que jo diria que és absolutament encertada en aquest cas. Aquests missatges, encara que ja sabem que els emeti qui els emeti no deixen de ser un mer tràmit, han de tenir la capacitat de fer-nos reflexionar i, per això, qui els digui ha de...

Continuar llegint...