29 de Desembre del 2008

'La Vanguardia' en català? L’enèsim brindis al sol

El debat, la polèmica i -si em permeteu la frivolitat- el sidral estan molt bé sempre; fins i tot quan la cosa deriva cap allò que és intrascendent: millor això que la vessant contrària; la de l’esparadrap a la boca. Ara bé, també cal tenir en compte que els debats estèrils només són això, amb el risc que la situació comporta de marejar la perdiu sense orientar les possibles resolucions cap a una finalitat operativa.

I aquí, a Catalunya, sembla que som especialistes -compte, tots, eh? Penseu-hi; independentment de l’opció que defensem- en els debats estèrils. I tot per la por -un altre cop tots, repeteixo- de no posicionar-nos sense embuts: des dels que fem jocs de mans de cara a reclamar la independència fins els que no s’atreveixen a dir clarament que el seu objectiu és enfonsar Catalunya negant-l’hi particularitats que ni en...

Continuar llegint...

10 de Desembre del 2008

'An Imma’s Christmas tale'

Era una família ben normal. Com tantes que veiem cada dia i que aixequen el nostre país. És veritat que el pare, quan sabia que ho podia fer i atès que les coses de Déu li semblaven collonades, de vegades, si es fotia dels nervis, en renegava. Però el que no hauria fet mai era trencar la il·lusió infantil de la seva filla negant-li el plaer de Mickey Mouse i la resta de fantasies de Disney o l’alegria del simbolisme del Nadal. I, naturalment, els Reis eren els Reis fins que la lògica cronològica ho negués. Home, potser s’emprenyava amb l’oncle de la nena -i d’aquí, entre altres vegades, els renecs-, votant de C’s, que s’entestava a fer-li escoltar a la menuda els discos del Camarón: “Sí, home, sa mare i jo gastant-nos els quartos perquè tingui una educació distingida i tu ara vens amb aquest que, d’altra banda, només...

Continuar llegint...

10 de Desembre del 2008

“An Imma’s Christmas tale”

Era una família ben normal. Com tantes que veiem cada dia i que aixequen el nostre país. És veritat que el pare, quan sabia que ho podia fer i atès que les coses de Déu li semblaven collonades, de vegades, si es fotia dels nervis, en renegava. Però el que no hauria fet mai era trencar la il·lusió infantil de la seva filla negant-li el plaer de Mickey Mouse i la resta de fantasies de Disney o l’alegria del simbolisme del Nadal. I, naturalment, els Reis eren els Reis fins que la lògica cronològica ho negués. Home, potser s’emprenyava amb l’oncle de la nena -i d’aquí, entre altres vegades, els renecs-, votant de C’s, que s’entestava a fer-li escoltar a la menuda els discos del Camarón: “Sí, home, sa mare i jo gastant-nos els quartos perquè tingui una educació distingida i tu ara vens amb aquest que, d’altra banda, només...

Continuar llegint...

05 de Desembre del 2008

La Constitució de la por

Ara que fa trenta anys que es va votar la Constitució és un bon moment per a fer avinent una circumstància que ja s’hauria d’haver produït fa uns quants anys. I és que cal reflexionar sobre la Carta Magna i cal, com a mínim, buscar els mecanismes per a tornar-la a referendar en un moment en què, malgrat el que pugui semblar, hi ha una realitat política allunyada de cap perill involucionista. En aquest sentit, ara estem en una societat normal.

En canvi, no ho estàvem quan varem ser consultats al respecte. Aquell vot afirmatiu de molts que el van donar era el vot de la por; era el vot de voler assegurar, no fos cas que tot es tornés a perdre. I, evidentment, no vull dir amb tot això -com diuen alguns eixelebrats- que aquesta sigui una constitució franquista per bé que sí que va venir marcada per l’existència d’aquell règim. Això és...

Continuar llegint...