11 de Març del 2010
Jacques Villeret va ser un magnífic actor còmic francés que va participar, entre d’altres, a la gran pel·lícula ‘Les enfants du marais’, en la qual, per cert, tenia un paper destacat l’exfutbolista del Manchester United Eric Cantona. Cantona tenia allò que coneixem com a perfil Barça -i va estar a punt de ser fitxat per Cruyff, si no fos perquè, si hem d’atendre a la llegenda, ja en teniem prou amb Stòitxkov si del que es tractava era de parlar d’ànimes viscerals-, pel fet que, a banda de bon jugador, era capaç de recitar alguna cosa més enllà de les lletres d’un ‘maquinero’ que sembla ser que respon al nom de ‘Chimo Bayo’. El Barça sempre he tingut, per sort, aquestes coses.
No sé per què, aquesta nit he rememorat el nom de Jacques Villeret. Potser perquè aquí està la mare del...
Continuar llegint...
21 de Febrer del 2010
El problema del PP és una manta estampada amb l’efígie de Franco i curta, de manera que quan tapa el cap destapa els peus, i aquest és el problema de fons que té Rajoy de cara a guanyar unes eleccions. El paradigma del meu argument va ser dijous passat a Oviedo, quan Aznar va enviar a prendre pel sac el monstre que el seu partit tant a contribuït a crear: el de l’esquerra que es creu amb un dret moral superior només per ser-ho, i que es mou en base a consignes, però tampoc té la formació ni l’esperit democràtic que se li donen per suposat, compte!. Aznar, d’altra banda, tip d’acusacions i insults injustos titllant-lo d’assassí, va tenir una reacció de fatiga humanament comprensible però inconcebible en un polític... si no és que el model que inspira la seva política és l’autoritarisme de, per exemple, Francisco Franco. I no ho...
Continuar llegint...
11 de Febrer del 2010
Aquest diari fa l’acudit amb Ernest Maragall dient que això s’acaba. Bé, de fet, això no hauria d’haver començat mai. Catalunya no hauria d’haver patit aquests vuit anys d’espanyolisme recalcitrant que el diputat del PSOE al Parlament Josep Lluís Carod Rovira va assegurar l’any 2003, i que ha estat assentat durant aquest temps per altres diputats del mateix partit hispano-lerrouxista tals com Joan Puigcercós o Joan Ridao, aquest a la capital del seu tan estimat imperi.
Maragall diu això perquè afirma que Catalunya està ‘fatigada’ de la fórmula tripartita. Benvolgut conseller d’Ensenyament, no sé si Catalunya, però li puc assegurar que els catalans ja ens vam fatigar d’aquesta fórmula un segon abans que s’aprovés en conxorxa de perdedors per arruïnar el país. Em refereixo, ja a la primera ocasió,...
Continuar llegint...
05 de Febrer del 2010
La legislació amb el tema de la llengua té els seus clarobscurs. A la meva manera d’entendre la cosa té un clar, un obscur, i un clarobscur.
El clar és la immersió lingüística escolar, i no m’estendré. És la solució idònia. Que els pares puguin escollir la llengua d’escolarització? No. Cal cohesió i això vol dir primar la llengua del país -com està a bastament provat arreu del món-, sobretot tenint en compte que l’espanyol ve compensat per l’entorn que es viu fora de l’escola. I no apel·leu al liberalisme, que molts en sabeu molt poc i tant és així que només evoqueu la idea quan no mana la vostra opció però, en realitat, íntimament (ja no dic públicament, que aquí podríem repartir culpes) us sembla que Franco era, en certa manera, el paradigma del...
Continuar llegint...
