05 de Novembre de 2012

     En tota bona història o relat, sempre(gairebé) hi han els mateixos elements. Normalment el protagonista es troba immers en un món o una situació que no li son propis; no cal pensar-hi gaire per trobar múltiples exemples. A part del protagonista, també solen haver-hi uns personatges imprescindibles: La noia, el dolent molt dolent, els "esbirros tontos" del dolent, policies també tontets, el savi o vellet que guia al protagonista, el clàssic traïdor i tampoc falla mai la presència de l'amic graciós del protagonista. Això no és una ciència exacta i naturalment hi ha moltíssimes interpretacions d'aquesta norma però més o menys sempre és el mateix.

     Ara bé, en aquesta meravellosa història real del camí cap a la independència, queda clar qui és el protagonista. Els "policies europeus" potser no son tant tontos. La "noia" segurament serien els partits socis de govern. El savi o vellet, el mateix de Star Wars. El dolent potser porti barba i ulleres o només bigoti. Els "esbirros" tontos es van multiplicant a les tertúlies radiofòniques. I sembla que l'amic graciós i el traïdor podrien ser la mateixa persona.

     Apa, pau i força.