20 de Febrer de 2011

    Hi ha un polític, un personatge, d'aquests que surten habitualment en els diaris, a la ràdio i tal, que es creu el rei del mambo. Una cosa és defensar unes idees i l'altre escombrar cap a casa. No és el mateix rebatre un argument que descalificar per sistema amb frases més propies d'una tertúlia de bar. No pot ser que gent com aquesta, tal com està el panorama polític català, es dediquin a fotre més llenya al foc sense pensar en les conseqüències socials que poden esdevenir. Sempre havia pensat que la feina d'un polític, millor dit, que el tarannà en les tasques polítiques era la de intentar acostar punts de vista sense perdre l'objectiu concret en una negociació. Però el que es fa, és el contrari, intentar allunyar-se el més possible d'altres idees o propostes que igualment podríen ser vàlides simplement ni tant sols sense entrar a valorar-les. Confrontar-se perquè sí, ja sabem que no porta enlloc. L'autèntica labor hauría de ser la de convèncer a l'oponent polític o almenys al màxim possible dels seguidor contraris. Intentar cercar solucions és molt més positiu que intentar desbaratar les dels altres. Criticar per criticar, ens porta a pèrdues de temps i d'energía i certament ja ha arribat a un punt que fastgueja.

     Apa, pau i força.