26 de Juny de 2010

Un any sense Michael

 Ja fa un any que la va guinyar. I en aquest any s'han venut més de trenta milions de discs. La seva germana encara vol remoure-ho assegurant que tot va ser un complot i que si patatim que si patatam. A mi que em perdonin però penso que a aquesta gent els hi falta un bull. Més aviat els en sobren, ja s'han cuinat massa, ja estan cremats de tot i s'han donat la volta massa vegades com per prendre-se'ls seriosament. Quin paio aquest Michael Jackson. Ahir mateix veia un vídeo a un d'aquests canals de la TDT que només posen música i sortia ell tot vestit de plata. Sí que cantava bé i ballava molt bé, no ho negaré pas però no hi tocava. Com deia un amic meu francès en francès, -Aquest, té tot de ratpenats voltant-li la torre del campanar-. Era també espectacular i molt identificable amb les seves disfresses també. La de Thriller, jaqueta de cuir vermella amb una "V" negre. La de Billie Jean amb barret de gàngster i escalfadors. I també la de Bad tot negre amb toooooot de sivelles. Això, els freakis d'en Michael Jackson s'ho saben perfectament, jo només he hagut de patir als amics de la meva filla i les seves imitacions durant tot aquest temps, ara sembla que ja se'ls hi ha passat.

   Apa, pau i força.