28 d'Agost de 2010

    Hem sortit un momentet, avui dissabte abans de les dues del migdia per fer un encàrreg al vidrier. Al taller, gairebé cau a sobre el meu fill de 6 anys un enorme marc d'alumini blanc afortunadament sense conseqüències. El vidrier m'ha dit que em trucaria en una estoneta per dir-me el pressupost (2 vidres) però al tornar a casa descobreixo que m'he equivocat de claus i només porto les de la feina; cagada. Torno al vidrier i li dic que no cal que em truqui fins dilluns perquè també m'he deixat el mòbil. Li pregunto al meu fill de 6 anys que -què fem fins a la nit que ve la mama? -I em contesta que anem al parc i ja està, que ja està fart d'anar a llocs avorrits(a cal vidrier). Primer anem a dinar a una pizzeria amb "jardí" interior i estem absolutament sols. Esperem jugant als "xinos" i el meu fill de 6 anys i em guanya de carrer. La pizza napolitana me la porten sense olives negres però ja és massa tard per solucionar-la i segurament cada italià deu fer la seva pròpia interpretació dels noms i els ingredients de les pizzes així que m'estalvio cap comentari al cambrer. Després de dinar sense presses(el meu fill menys), passem per davant del vidrier i curiosament està obert sent dissabte al migdia però no té el pressupost; o deu ser molt complicat o molt car. Li pregunto al meu fill de 6 anys si vol que anem al cinema i em contesta que prefereix anar al parc de sempre. Bé, doncs anem-hi; tenim tota la tarda per perdre. Naturalment a aquestes hores de sol el parc està desert però hi ha un xiringuito amb ombra que em proporciona foc per poder fumar ja que també m'he deixat l'encenedor. Després d'una estoneta netejant la pista de bàsquet de sorra i herbes li dic al meu fill de 6 anys que ens haurem de quedar al parc tota la tarda i se li il·luminen els ulls. -Bien! -Em contesta. Van arribant mares soles amb un sol nen o nena petita i es passen tota l'estona amb el mòbil; potser només s'han deixat les claus. Quan ja se m'esgoten les idees, sortim del parc cercant un telèfon i la meva dona em diu que ja fa estona que ha arribat.

    Apa, pau i força.