03 de Setembre de 2010

    Aquest estiu, per qui hagi estat desconectat de la premsa, es pot resumir en que tenim una llufa d'Estaut, ja no hi ha toros i en Villa és del Barça, encara que tot això és d'abans de l'Agost. Recentment l'únic "significatiu" és que la Shakira anava en moto per Barcelona sense casc i que la Demi Moore s'ha fet fotos ella mateixa en bikini per penjar-les al Twitter.  

    Després de vacances, tornen les rutines quotidianes, la feina, les activitats i el retrobament amb els amics per comentar què han i hem fet i que bé s'estaba tenint temps per fer una becaineta. Els uns han anat a l'estranger, més lluny o més a prop i els altres s'han quedat a Catalunya un dia aquí i un altre allà gaudint de la muntanya i la Costa Brava. En el meu cas, ens hem retrobat la colla de futbol dels dijous i tot segeix igual; cinc minuts abans del partit encara no sabíem si seríem prous per jugar. I com que l'esperança és l'últim que es perd, hem estirat una mica l'espera per anar directament a fer la cerveseta per falta de jugadors. Algú encara està de vacances i d'altres les tenen per setembre; les rutines sembla que costin d'agafar embranzida  per fer-les durar tot l'any. Resulta que a una certa edat, la gent ja sap el que és anar pel mon de vacances i com que és literalment impossible visitar el planeta Terra sencer, la gent opta molt sabiament per escollir tal o cual destí que en certa ocasió va agradar molt. Repetir vacances però amb nens, a un altre ritme i molts cops cap a una intenció clarament més gastronómica. Ja tothom a estat a la tour Eiffel i a Pisa i a Menorca... Escoltant a una parella que comentava la seva estada a Dubrovnik, sento com ell diu que només sentien castellà pel carrer, això al casc antic. Quan hi vaig anar jo, fa una bona pila d'anys, a Dubrovnik només hi havia casc antic i el país sencer es deia d'una alra manera.

    Apa, pau i força.