15 de Juny de 2011

Tot el meu suport als indignats

  S'han d'arreglar moltes coses i segurament encara hauran de passar milers d'anys per tenir una civilització justa i per tothom (que no satisfactòria per tothom perquè l'espècie humana ja té aquesta característica tant per mutació o rebel·lia generacional o mil coses) però els indignats (no tots en particular però sí molts i tots en general) es mereixen quelcom més que un aplaudiment per la seva valentia, es mereixen ser escoltats. Simplement perquè son molts que ja han dit prou. Almenys ja ha sorgit l'espurna de que això es pot canviar. Ja no som ovelles, som persones. I moltes no volem discriminació social, ni que sigui pel simple fet de tenir més o menys diners o possessions sense cap voluntat de compartir. Els polítics somriuen dient que els indignats no saben concretar el que volen però sí sabem el que NO.

   Durant tot aquest mes, ha anat algun polític a les places per estar al costat de la gent? per escoltar-los o participar? Volen els polítics representar a la ciutadania donant-los-hi l'esquena?

     Potser no cal una revolta. Potser no cal manifestar-se. Potser no cal alçar la veu. Potser no cal la violència. Potser no cal la indiferència. Potser no cal la corrupció. Potser no calen les poltrones. Potser no cal la mala llet entre persones.

                  Apa, pau i força.