17 de Juny de 2010

   Tant de lliga, tant de futbol, tantes pilotes, camps, publicitats, prensa. Molts cops llegir un diari esportiu resulta més entretingut i doa menys mals de caps que un diari normal; sobretot si un és del Barça. I ja possats, doncs juguem a futbol. En teoria fàcil, només necessitem una pilota i fer-la servir amb els peus. Per fer-ho bé, quedem amb més gent. En principi, a una certa edat i per altres raons descartem el futbol gran. Al fubol sala només es necesiten 10 jugadors. Llogar una pista a l'hora que tothom li vai bé(que no estigui ocupada per les lliguetes) Sabatilles esportives, de futbol específicament, amb tacos si és gespa artificial o llises si és pabelló. Samarreta, calça curta, espinilleres(no per anar fort, sinó per no rebre). I fer els equips, 5 per banda. Normalment dos persones farien de capità per escollir els jugadors per tal de que els equips estiguin igualats però també es té en compte que hi ha un parell amb la samarreta del Barça, un amb la del Madrid o l'espanyol o de la selecció de qualsevol país exòtic, samarretes velles o de ratlles horitzontals i ens trobem amb una amagama de colors inclasificable. Al primer gol sempre hi ha algú que es queixarà de que tal o qual amb aquella samarreta l'ha confós i per això ha errat el pase. Per això alguns diran -comprem samarretes i així no ens liarem.

   Altres s'apuntaran a un altre equip ja en una lliga o lligueta. Els més bons pujaran de categoria i amb molta sort esdevindran professionals. Si juguen a primera divissió, guanyaran molt diners i potser els avisi el selecciondor. I si és molt bó i els seus companys també, potser tinguin opcions a ser campions del món.

   Escoltant-ho per la ràdio, el resultat és patétic. No cal donar-hi més voltes. Que si favorita a ganar i a la primera, pam, patacada.

   Apa, pau i força.