09 d'Agost de 2010

Shiatsu, la disfressa de metge?

    Encara hi ha gent que dubta dels beneficis de la medicina tradicional xinesa. Els puristes potser diguin que el Shiatsu és nipó però això és ser més papista que el Papa. Que hi hagi diversos estils o mètodes és el mateix que "cada maestrillo tiene su librillo" (o com es digui en català). Hi ha metges que son més bons que altres, alguns porten més anys i son més experts. Alguns, sobretot traumatòlegs, poden(i ho fan) apreciar la magnitud de la tragèdia palpant. El Shiatsu és pressió amb els dits i par tant no necessita que el pacient es despulli però no només és prémer i ja està. Oi que quan ens fa mal alguna part del cos ens hi posem la mà? Doncs una persona especialitzada que ho ha estudiat, que ha practicat, que ha aprés a "sentir" amb les mans, depenent del grau o nivell d'eficàcia assolida, pot diagnosticar deficiències vitals i alleugerir-les. No totes, naturalment, perquè tampoc li demanaríem al pediatra que ens tracti un càncer de pròstata. La part més significativa i diferencial del Shiatsu o l'acupuntura envers la medicina convencional, és simplement que les primeres tracten la dolència o malaltia com quelcom que afecta a tota la persona i així ha de ser tractada. En canvi, la medicina que coneixem, ataca directament el problema invasiva-ment sense emfatitzar en conseqüències o mals hàbits ja siguin posturals o d'alimentació o potser psicològics. Això que sembla tant simple i tant evident, que la medicina occidental es podria beneficiar enormement de la saviesa oriental només té un handicap greu a part de la pròpia voluntat de cadascú i son els interessos farmacèutics.

     Apa, pau i força.