![]() |
Les disfresses sovint estan oblidades al fons de l'armari però son un element didàctic de gran valor. El pitjor és oblidar que gairebé sempre anem disfressats de nosaltres mateixos però sense atrevir-nos a treuren's la màscara.
17 de Febrer de 2011
Son molts els admiradors que té en Quim Monzò, un autèntic dinosaure de la literatura catalana. Un escriptor reconegut mundialment ara en hores baixes. Desprès del discurset genial de la fira de Frankfurt, sembla que es deu creure el rei del mambo i legítim successor d'en Josep Pla, del qual no dubto que n'és un expert. Potser ho sigui però que no és confongui, ser el sucessor no significa haver assolit el mateix nivell d'excelència, sinó que ho és perquè és qui més fama s'ha emportat en quant a literatura catalana es refereix. És com si en Johann Cruiff volgués possar-se a l'alçada d'en Pelé. Jo personalment, crec que està gairebé a l'alçada d'en Pere Calders i això ja és molt; el que passa és que ara escriu a La Vanguardia del que li rota i surt a la ràdio i fa el ximple i es vol fer el graciós però no l'he sentit mai aprofondint en la política diaria mundial o parlant i esbrinant dels perquès, de la crisi econòmica o de la manca d'unitat dels partits catalans ni despellejant al més pintat amb ets i uts sense recòrrer a la brometa fàcil o al recurs de la crítica fàcil(per ell) literària del discurs. Igualment, és força ocurrent i poc ortodoxe que també s'agraeix i si no va més enllà, sembla que sigui perquè no vol, perquè li fa mandra sortir de la rutina diaria de fer el que ja sap fer. Recordo que ja fa uns anyets, a París, durant la presentació de la seva última novela (que ara mateix no recordo) a l'institut d'estudis catalans, vaig tenir l'ocassió de preguntar-li que què li semblava la traducció al francès. Llavors ell era un heroi de les lletres, un superguerrer català i va admetre sense contemplacions que traduit també es podia llegir amb igual valor. Ara s'em acut de que aquesta resposta només la dona un escriptor quan parla de la seva pròpia obra. Ara, és com un Woody Allen, que havia sigut molt i ja no aspira a més. Almenys, no ho demostra i sent escriptor, que no necessita les cames per córrer, és com un pecat. Perquè la literatura Monzoniana no ha habansad?
Apa, pau i força.
![]() |
![]() |
1283 |
0 |
![]() |
|
Nom: | |
Pau Mora . | |
Lloc: | |
Veure el meu perfil |
2013
| Abril | Març | Febrer | Gener |2012
| Desembre | Novembre | Octubre | Setembre | Juliol | Juny | Maig | Març | Febrer | Gener |2011
| Desembre | Novembre | Octubre | Setembre | Agost | Juliol | Juny | Maig | Abril | Març | Febrer | Gener |2010
| Desembre | Novembre | Octubre | Setembre | Agost | Juliol | Juny | Maig |2009
| Desembre |Avís legal
E-notícies no es fa responsable de les opinions manifestades en els blocs, és un espai gratuït i els comentaris dels usuaris no constitueixen part de la línia editorial d'e-notícies. E-notícies es reserva el dret de suprimir, per qualsevol raó i sense avís previ, qualsevol comentari o l'opció d'incloure comentaris en els blocs.
© 2008 - 2023 Blogs e-notícies.
Els blogs d'e-noticies - Pau Mora - Disfresses - Quin Monzò...