04 d'Agost de 2010

Premi literari

     De premis literaris en hi ha molts, de molts tipus, poesia, novel·la, contes, biografies... De una plana, de 5, de 10, de 20, de 100, o més planes. Normalment s'ha d'enviar 5 ò 6 còpies del manuscrit juntament amb un sobre a part amb les dades personals de l'autor; així doncs queda basant clar que surt molt més econòmic presentar-se a un premi de narrativa breu que a un que el mínim siguin 200 planes simplement pel preu de les fotocòpies. No es pot enviar el mateix treball a diferents concursos a l'hora, no fos cas que dues editorials descobrissin al mateix temps un nou Dan Brown. Un dels inconvenients d'escriure per un premi literari, és el temps, ja que òbviament hi ha un plaç d'entrega i doncs cal finalitzar el treball a temps per això, per poder fer les fotocòpies i enviar-ho per correu. Desprès encara caldrà esperar uns mesos per conèixer el veredicte del jurat que s'haurà llegit tots, tots, tots els treballs publicats encara que siguin de tres-centes planes. El veredicte sempre sol ser el mateix, ha guanyat un altre. Llavors si vols et pots esperar que li publiquin i comprar-lo l'endemà mateix per constatar que efectivament es mereixia el premi i efectivament, es mereixia el premi; més que jo. Sense que vingui res al cas, volia comentar un llibre que m'he rellegit. "Les set aromes del món"(premi Ramon Llull 2004. Ed. Planeta), d'Alfred Bosch que llegit en havent guanyat em va semblar una bestiesa perquè la protagonista va tot el llibre disfressada de noi i ara en canvi, m'ha semblat un clàssic.

   Apa, pau i força.