07 de Març de 2011

 Michel Houellebecq (Illa Le Rêunion, 1956) va anar al Casino. A el "Casino", un dels supermercats del districte XIIIè de París, hi van penjar tot de fotos seves i li van fer un homenatge perquè és en aquest districte a on transcorre el contingut de la seva última novela "El mapa i el territori". Segons ell, aquest barri recorda el Brooklynl novaiorquès per la via elevada de la linea 6. Jo hi vaig viure uns mesos aprop d'allà i recordo que sempre al passar per allà i veure la via de le trome (el metro) pensava indefectiblement el mateix, sense haver-hi estat mai a Brooklyn. El fenòmen Houellebecq, ja ha passat, va ser a principis del segle XXI que un nou fenòmen literari sacssejava algunes creences sobretot sobre el sexe o el Islam. Però la raò d'aquest article és que per fi he aconseguit acavar "Les partícles elementals", una de les seves noveles precisament d'aquella època i per aquesta raò he volgut informa-me primer sobre aquest escriptor i he descobert que ell també cerca informació a Internet per a les seves obres i sobretot que utilitza molt el "Copy-paste" sense citar-ne les fonts (El País. 6-09-2010). En realitat, aquest llibre no l'he acavat, encara m'en faltaven tres pàgines, però com que no estava cercant cap lliçò de moral o antimoral ni he trobat amena la lectura, he decidit estalviar-me la resta perquè és un llibre molt feixug. Apart de ser una ficció basada en uns fets que com ell mateix explica, es desconeixen, és delata massa pretencìós. Per cert, també he vist que a La Vanguardia d'ahir, també hi ha un article similar a aquest però encara que sigui en broma, vull aclarir que ni de broma l'he copiat.

     Apa vinga.