29 de Juny de 2010

No volem l'estatut. La disfressa de jutge.

   Toga negre i martell de fusta, ja tens més poder que Spiderman. 

   Sembla que ja ho podem deixar córrer definitivament. Després de quatre anys, a la setena va la vençuda, la justicia ha dit la seva. Si la justicia deia que -no- és que -no- i punt. Això és el que havíem quedat. El cas és que no seria aquesta la justícia que volem. Una cosa seria la justícia "justa" i l'altre, la justícia "legal". El que pasa és que el que és just per uns (que no -per a uns-), no ho és per altres. Tot depen de les majories. Si a Espanya son més gent que a Catalunya, perquè creiem que votaran o estaran d'acord a favor dels catalans? És que en hem begut l'enteniment? O és que els catalans som així de poca-soltes? Al principi va ser un somni maravellós i una fantasia  eròtica, després va ser pesat i feixuc, ara ja era ridícul, una presa de pèl. Ara, pot semblar que el PP voldria donar les gràcies als membres del TC amb una jubilació anticipada però es veu que en realitat, seria més un acomiadament forçós per "lentorros y blandos". Podem tirar la tovallola. No volem un estatut retallat per Espanya, ja ens aguantàvem amb l'Estatut retallat pels de casa. Podríem fer un rànking de personatges que passaran a l'història per incompetents, començant per tot un Mr Bean, en Sergi Mas del Polònia, l'oblidat étrangère del tripartit, el seu colega jefe de policia Bigum i el còmplice de l'opsició catalana, el príncep de Shrek i teòric succesor del mestre Ioda. El panorama no pinta 3D per Catalunya. Si la gent surt al carrer per una vaga general, encara diran que son els independentistes  catalans, o al contrari. Posem seny i humor. -Venen temps de reflexió... a la platja!

   Apa, pau i força.