05 d'Agost de 2010

Mig skate mig snake

   3 rodes, una davant i dues darrera. Avui ho he vist per primera vegada i m'ha semblat al.lucinant. Potser no tant com quan vaig descobrir que existia l'òrbit wheel ni tant com quan vaig pujar per primera vegada a un skateboard, ni els roller skate, ni els patins tradicionals, ni el windsurf, ni els esquis o la snowboard perquè encara recordo quan vaig intentar aguantarme sobre una snakeboard(ara s'anomenen streetboard), que en teoria és un moviment ben simple(similar al xarleston) i no vaig aconseguir fer ni dos metres sense caure. Tinc la excusa de que estava jugant a tenis amb xancketes i certament no és el calçat més adequat per inniciar-se en aquesta modalitat. Sigui com sigui és evident de que l'skateboard a Barcelona, es manté a alça progressivament i és difícil anar pel carrer i no creuar-se amb algú sobre una taula simplemant crculant o en grupet practicant infinitament la pirueta que encara no surt. Al mercat del Putget, s'havien deixat el moll obert ja que acavaben de descarregar un camió i dos skaters van veure-hi l'escaló idoni per saltar des de terra fent-hi patinar la taula mentre un tercer ho enregistrava en video per penjar-ho després a Internet. La llàstima és que aquestes acrobàcies no surten a la primera i hi ha gent que encara pensa que els patinadors son uns gamberros i delinqüents així que van haver de buscar-se un altre lloc per seguir practicant exercicis impossibles per la resta de persones; el nivell era altíssim. Aquests en concret eren catalans però hi ha joves que viatgen per les ciutats de tot el mon per fer això mateix i d'això viuen. Van amb el skateboard i una càmera cercant el més difícil i espectacular. Son ànimes lliures, que viuen un somni d'autorealització talment com si fossin d'una extranya religió on l'únic Déu és l'impossible. I això que pot semblar una vajanada, a Catalunya ja s'hi dona des de fa molt de temps en l'hockei sobre patins, on el nivell d'aguns jugadors patinant, ha assolit la perfecció absoluta sense voler fer figures de patinatge artístic. Recordo retrobar a un amic que també havia jugat a hoquei i parlar del numerós grup de gent que s'ajunta per patinar dijous a les nits i ell em va contestar que patinar pel carrer l'avorria perquè no hi havia la lluita per la pilota amb el pal. Aquest noi, llavors es disfressava de punk; ara, està casat i amb nens però li he perdut l'estela. Cadascú té el seu camí, alguns amb rodes i els altres també. Sigui amb el cotxe, la moto, la bici, el patinet o el que ara s'anomena skateboard del futur, els freeline skates que son com dues fustes, una per cada peu, amb dues rodes cadascuna i ala, apren-ne.

   Apa, pau i força.