![]() |
Les disfresses sovint estan oblidades al fons de l'armari però son un element didàctic de gran valor. El pitjor és oblidar que gairebé sempre anem disfressats de nosaltres mateixos però sense atrevir-nos a treuren's la màscara.
08 d'Agost de 2010
Al poble hi havia les piscines municipals al costat del camp de futbol. Una piscina impressionant de mida olímpica amb dues piscinetes quadrades més a una punta, a l'altre banda de les pilonetes per saltar els trampolins i la palanca de pedra. Una piscineta de menys d'un metre de fondària i l'altre d'uns 30 centímetres per als més petits. El lloc fons de la piscina em sembla recordar que és de 3'5 metres i els trampolins i la palanca eren un perill d'allò més emocionant i la conseqüència més immediata de capbussar-se des de ben alt és la pèrdua del banyador amb lo qual desapareixen instantàniament totes les classes socials. I si els de la colla volen fer-te la brometa et toca quedar-te dintre l'aigua una bona estona al costadet de l'escala. Allà a la piscina s'hi ajuntava tothom que volia banyar-se fins que van construir el club a l'altre banda del poble. Al club també hi havia piscina; no olímpica però amb gespa al voltant, un trampolí i un tobogan. Al club també hi havia frontó, dues pistes de tenis, pista de futbol sala i un xiringuito amb taules per jugar a la botifarra i beure cervesa amb llimona del porró per exemple. Però naturalment per ser del club, un s'havia de fer soci. Hi havia la quota familiar, l'anual i el típic d'aquests llocs. Normalment els socis poden portar invitats però depèn. Als pobles tothom es coneix i la jovenalla tots van a la mateixa escola i seria fàcil que un dia un soci inviti a en Pepet i a l'endemà l'invita un altre i un altre dia algú altre fins que en Pepet ja no es preocupa d'anar acompanyat perquè tothom el coneix i tothom l'invita perquè en Pepet no és soci. Aquesta és la teoria que no passava exactament així perquè els socis no podien invitar al club a ningú que fos del mateix poble excepte si venien de fora, de lluny. I com que nosaltres només hi anàvem a passar les vacances, al club només hi podien anar els socis i "els de Barcelona"; i així vaig sentir sempre que es deia. Ja fa anys que no hi vaig, ni veig a la Terribas en banyador negre.
Apa, pau i força.
![]() |
![]() |
970 |
0 |
![]() |
|
Nom: | |
Pau Mora . | |
Lloc: | |
Veure el meu perfil |
2013
| Abril | Març | Febrer | Gener |2012
| Desembre | Novembre | Octubre | Setembre | Juliol | Juny | Maig | Març | Febrer | Gener |2011
| Desembre | Novembre | Octubre | Setembre | Agost | Juliol | Juny | Maig | Abril | Març | Febrer | Gener |2010
| Desembre | Novembre | Octubre | Setembre | Agost | Juliol | Juny | Maig |2009
| Desembre |Avís legal
E-notícies no es fa responsable de les opinions manifestades en els blocs, és un espai gratuït i els comentaris dels usuaris no constitueixen part de la línia editorial d'e-notícies. E-notícies es reserva el dret de suprimir, per qualsevol raó i sense avís previ, qualsevol comentari o l'opció d'incloure comentaris en els blocs.
© 2008 - 2023 Blogs e-notícies.
Els blogs d'e-noticies - Pau Mora - Disfresses - Memòries de soci estiuenc