19 d'Octubre de 2010

    Marc Màrquez porta un campionat espectacular. Va primer perseguit d'aprop només per Pol Espargaró i Nico Terol. Tots tres son els màxims candidats a adjudicar-se l'últim tìtol del Campionat del mon que falta, el de 125. Ja Jorge Lorenzo, mallorquí, ha guanyat a MotoGP i Toni Elias, de Manresa, a Moto2. A Mallorca, tothom que hi ha estat ha pogut comprovar que es condueix d'una altra manera. Com que és una illa, ja fa uns anys que hi van fer una autopista per poder anar més ràpid i això és el que fan, anar ràpid. I van arrambats els uns als altres a tota pastilla cap a can idem. A Manresa també hi ha bones carreteres però el cas d'en Toni Elias és més net. El seu pare, mític campió de motocros, ja li va comprar una moto de motocros quan era ben, ben petit i li va voler ensenyar a fer motocros. Però en Toni va preferir la velocitat pura perquè, segons la seva mare, la Mei,, deia que no li agradava embrutar-se amb el fang del circuit de motocros. Lo d'en Marc Màrquez, sense conèixer-lo personalment, no em sorprén. Simplement perquè vaig estuiejar de jove a Cervera i ja vaig veure de què anava allò. Als setze o abans, ja tothom portava moto. Per exemple, en Camilo, fent motocros ja de ben petit, als divuit ja portava la seva BMW1000 com un expert i va acavar conduint trens per la RENFE. En Pomés, també va tenir una BMW als 18 i se li va "clavar" a l'autopista a 200KM/H. Els bessons fills de l'autoescola, també van tenir moto de motocros tots dos ben igualeta i enfilant la carretera de Guissona, ràpidament et trobaves la pista de motocros. I en cotxe igual. En Rauret amb el 4 llaunes, com que es coneixia la carretera perfectament, podia adelantar a qualsevol Mercedes abans d'arrivar a la Panadella. Recordo que un dia, una nit, en Royes que conduia el cotxe fumat i amb una cervessa a la mà, de cop i volta després d'un revolt, surt de la carretera, apreta el fre de mà i apaga els llums encara derrapant. -Es que el cotxe que portàvem redera és el meu professor d'autoescola i no vull que em vegi! -Va dir. En canvi, els de Barcelona potser no en sabíem tant. Un cop fent jo de paquet, em vaig quedar aguantant, de la cinta de cuir del seient, la Morini d'en Tassu.  Perquè va frenar en sec, per no xocar de cara amb la policia local a la baixada  de Sant Miquel. D'això ja en fa uns 30 anys però un dels bessons, en Genís Cuadros és el fisioterpeuta de confiança d'en Marc.

    Apa, pau i força.