18 de Juny del 2010

L'uniforme per anar a The Black Eyed Peas

   Let's get it Started. Pensar en vestir-se adequadament per anar al concert dels Black Eyed Peas encara. Voler ser el més guay, més canya, més original o molón, no té cap solta. Simplement és impossible, és ridícul. The Black Eyed Peas és quelcom com per tornar-se a sentir orgullós d'una època musical. Don't Phunk with my heart. Sens dubte la millor banda moderna del segle XXI (respectant naturalment als vells dinosaures que encara cueigen). Quatre artistes plegats d'un talent excepcional i que siguin de Nova York, jo no ho recordo. El fet de que siguin d'allà comporta un reguitzell de caramboles...

Continuar llegint...

21 de Juny del 2010

La disfressa de guitarrista

Què fàcil no? Una guitarra i ala. Això era abans, perquè ara això de la guitarra amb cordes ja no es porta. Les guitarres elèctriques ja no estan de moda. Millor dit, sí ho estan però no les autèntiques. No la típica guitarra elèctrica amb cordes que peten al fotre-li canya a l'ampli(o a l'inrevés). Ara els col.legues es reuneixen per fer música amb la...

Continuar llegint...

02 d'Agost del 2010

La disfressa de Lady Gaga

    És molt simple, un body negre de cuir amb tot de tatxes platejades i pits de vidre amb focs artificials com ahir a Toronto però és igual, perquè tant va mig despullada o que va amb un top o una perruca o ulleres fosques gegants o amb el vestit més estrafolari i ben arrapat sempre lluint unes cames llarguíssimes i maquillatge a punta pala, ungles de mil colors i el que faci falta per cridar l'atenció. Les adolescents tenen ampli marge per escollir modelet si volen assemblar-se a la seva icona de moda. A mi això ja em supera, sincerament ho trobo una bestiesa que no sé que té a veure amb la música. Però no per això se li ha de treure...

Continuar llegint...

11 de Setembre del 2010

La música moderna

    Encara que molta gent, sobretot de més de 40 anys hagi deixat d'interessar-se per la música, és obvi que després de gairebé 20 anys de autèntica sequia creativa, finalment gràcies a la tecnologia, es poden escoltar algunes novetats interessants. I com que no em vull ficar a opinar sobre gustos personals no diré cap nom actual, sinó que voldria fer una llista de només 12, per ordre d'importància en influència dels grups o cantants més rellevants del segle passat; autèntica època dorada de la música moderna, sobretot 60's, 70's i 80's.

1. Aretha Franklin
2. Ray Charles
3. The...
   
   Continuar llegint...
   1180

   0

13 de Febrer del 2011

pepeta

    Ahir al carrer Saragossa de Barcelona, davant del Pepeta's Bar (Bar Josefa) va haver-hi un festival Country com cada any. Amb concert de música country, balls country, una diligencia amb cavalls i tot (passejada a 8 euros), tot de persones amb barret de cowboy, alguns ben disfessats amb pistoles i tot. Tot plegat ben divertit i animat per un tal Perrocker, un personatge rocker i perruquer força estrafolari i conegut al barri. Tamé hi havia una paradeta de barrets i complements molt cowboy i una gran bandera texana presidint l'escenari.  Entre tanta americanada, una de les actuacions no va ser tant lluida, un cantautor desconegut, va...

Continuar llegint...

12 de Març del 2011

Els Amics de les Arts i Mourinho

  Son en Ferran, en Dani, en Joan Enric i l'Eduard

    Els Amics de les Arts son un grup de música que canten principalment en català. Han venut més de 200.000 còpies del seu àlbum Bed & Breakfast i ja porten més de 100 concerts a les seves espatlles. Cal destacar la seva activitat creativa i la claredat de la seva música. Estan molt pendents de Internet, a Myspace, Twitter, Facebook, Youtube, Flickr i Spotyfive

    Web oficial http://elsamicsdelesarts.cat/

    Els Amics de les Arts han fet una cançoneta sobre Mourinho, el personatge...

Continuar llegint...

16 d'Octubre del 2011

Els músics de la plaça amplien el repertori.

    Em comentava un amic, habitual de Gotham city, que va veure passar corrent un "paki" amb el turbantet al cap. I el que va sorprendre al meu amic, va ser que el corredor ho feia rient. Uns segons més tard, també arribaven corrent una parella de la guàrdia urbana i com que el meu amic és un sentimental i encara creu en la justícia, en bons i dolents, i en lladres i serenos, els va dir que si perseguien a un barbut amb la camisa verda, se'n havia anat cap allà. Ja a la tarda, amb el pensament de que no son de tal nacionalitat els lladregots habituals de la zona i comentant-ho amb un dels músics de la plaça del rei, aquest li va dir que ell havia vist el que havia passat. Que el pakistanès en...

Continuar llegint...