15 de Setembre de 2010

Los pilares de la tierra

    Avui han fet el primer capítol per televisió espanyola. Un dels llibres de més èxit de l'escriptor Ken Follet i també de la literatura moderna. A mi em va agradar molt i això que els best-sellers no son el meu tipus de lectura preferida. No sabria ben bé dir perquè el trobo un llibre exemplar però el que sí que és magnífica és la història que narra. No cal que m'estengui més sobre la magnitud del llibre perquè gairebé tothom l'ha llegit i crec que fins i tot podria explicar el final sense cap recança però és de la serie/película del que vull parlar. Ni he acabat de mirar el primer dels quatre capítols per raons tècniques( S'ha escatxarrat l'aparell. Creus que aquestes coses no passen mai però sí que passen). Però ha sigut més un nosequé nostàlgic més que qualsevol altre cosa perquè ja n'he tingut prou. No penso criticar ni els actors, ni els decorats, ni l'adapatació perquè trobo que sí que fan el pes però la qüestió és que mmm...nyeee. No és el mateix. Ja sé que és un tópic, potser el més gran tòpic de tots però en aquest cas és absolutament cert: És millor el llibre que la película. A part de conèixer ja l'argument i el final, el tempo no és el mateix i segurament aquí també radica l'èxit de Ken Follet com a escriptor i perfecte descriptor de situacions; sobretot ambientals. A la película en canvi, jo no he arrivat a sentirme "allà". Al menys el partit/recital del Barça sí que l'he pogut veure sencer; apurant fins al final per veure el meravellòs últim gol blaugrana perquè ja començava la película a l'altre canal.

    Apa, pau i força.